Normativa actualitzada Agents Rurals 2026

Aquest tema diu que Catalunya s'organitza en «8 vegueries, 42 comarques i 947 municipis». La xifra de comarques ja no és aquesta: en són 43.

LA NORMA. La Llei 7/2023, del 10 de maig, va crear la comarca del Lluçanès, la 43a, amb capital a Prats de Lluçanès i nou municipis que abans eren del Bages i d'Osona: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars i Sobremunt. El temari d'aquest tema no l'esmenta; el tema 21, de geografia, sí que n'explica la creació.

QUÈ CANVIA I QUÈ NO. Només canvia el recompte de comarques. Les 8 vegueries i els 947 municipis d'aquesta mateixa frase no els toca la Llei 7/2023, i el que diu la resta de l'apartat sobre l'organització territorial —les comarques com a ens locals supramunicipals, les 4 províncies com a entitats locals i circumscripció electoral— segueix bo.

EL DETALL QUE POT DECIDIR LA PREGUNTA. La comarca està creada des del 2023, però el Consell Comarcal del Lluçanès no es constitueix fins després de les eleccions municipals del 2027. Que una comarca existeixi i que tingui el consell constituït són dues coses diferents.

El temari desplega la llista sencera de departaments de la Generalitat, amb els seus àmbits de competència, a partir del Decret 184/2022. Aquell decret està derogat pel Decret 133/2024, d'11 d'agost, i la llista que estudies no és la vigent.

Els departaments són ara 16, i el que t'afecta més directament canvia de nom: el Departament d'Interior passa a denominar-se DEPARTAMENT D'INTERIOR I SEGURETAT PÚBLICA (article 1.4 del decret vigent). Tens la llista completa i actualitzada a l'annex d'aquest tema.

EL QUE NO CANVIA és el marc, que és el que de debò es pregunta d'aquest apartat: segueix sent el president o la presidenta de la Generalitat qui determina PER DECRET el nombre, la denominació i l'àmbit de competència dels departaments; l'estructura orgànica de cada departament s'estableix per decret DEL GOVERN, d'acord amb l'article 23.4 de la Llei 13/2008; i cada departament té, en tot cas, una secretaria general. Aquestes regles no depenen de quin decret d'estructura estigui vigent en cada moment — i de fet són el motiu pel qual la llista canvia cada poc.

Una dada que dona la mesura de fins a quin punt convé no fiar-se de la llista del temari: l'examen de la convocatòria 01/24 ja citava el Decret 133/2024.

Aquest tema cita la Llei estatal 43/2003 de forests com a exemple de les potestats d'inspecció que donen les lleis sectorials, i en reprodueix el passatge sencer. La llei segueix vigent, però aquell passatge —els apartats 3 i 4 de l'article 58— el va derogar la Llei 4/2024, de 8 de novembre, d'agents forestals i mediambientals, en vigor des del 10 de novembre del 2024. De l'article 58 només queden dempeus els apartats 1 i 2.

LA PRESUMPCIÓ DE CERTESA, que és el que aquí importa, és ara a l'article 5.2 de la Llei 4/2024, i porta un matís: les actes i denúncies tenen valor probatori i presumpció de certesa «previa ratificación en el caso de haber sido negados por las personas interesadas». Per a un tema de procediment administratiu això no és un detall menor, perquè toca com se sosté una acta davant d'una al·legació, i lliga directament amb l'article 77.5 de la LPACAP que aquest mateix apartat explica.

LES FACULTATS D'INSPECCIÓ són ara a l'article 5.1 i no diuen el mateix. L'article 5.1.a) parla d'accedir als llocs subjectes a inspecció i romandre-hi, amb respecte a la inviolabilitat del domicili, i de comunicar la presència a la persona inspeccionada llevat que això pugui perjudicar el compliment de les funcions; no hi surt cap llicència per entrar lliurement, en qualsevol moment i sense avisar. I la llista és més llarga: denunciar la desobediència o l'obstrucció, adoptar mesures cautelars proporcionals INCLÒS EL DECOMÍS —amb règim de dipòsit que en garanteixi la identificació i la conservació— i emetre informes tècnics, actes o atestats.

El text vigent el tens a l'annex d'aquest tema.

El temari fonamenta l'apartat 1.1.1 en el Decret 184/2022 i diu que l'Administració de la Generalitat «queda organitzada en 14 departaments». Aquell decret està derogat pel Decret 133/2024, d'11 d'agost, i les dues dades que en surten han canviat.

EL NOMBRE: els departaments són 16, no 14.

EL NOM DEL TEU: el Departament d'Interior passa a denominar-se DEPARTAMENT D'INTERIOR I SEGURETAT PÚBLICA (article 1.4). És el nom que has de fer servir, i el que trobaràs a les normes posteriors al 2024.

El que no canvia és el fons: les competències sobre el medi natural que s'exerceixen a través del Cos d'Agents Rurals segueixen en aquest departament. O sia que tot el que el temari explica sobre QUÈ fa el departament continua bo; el que ha quedat enrere és com es diu i quants n'hi ha.

Aquesta matèria ja havia caducat quan vas obrir la Guia: l'examen de la convocatòria 01/24 ja citava el Decret 133/2024.

El temari (1.3.1 i 1.3.3) explica en present què va fer el Decret 244/2022 amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya: transformar l'Escola de Bombers i Protecció Civil en l'Escola de Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals de Catalunya i crear una Àrea de Continguts i Instructors d'Agents Rurals. Aquell decret està derogat pel Decret 240/2025, de 4 de novembre.

LA BONA NOTÍCIA és que el fons es manté: l'Escola de Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals de Catalunya segueix existint, amb rang orgànic de subdirecció general, i el Cos d'Agents Rurals continua sent-hi una peça del sistema de formació.

EL QUE HAS D'ACTUALITZAR ÉS EL NOM I EL MAPA. La unitat que el temari anomena «Àrea de Continguts i Instructors d'Agents Rurals» es diu ara ÀREA DE CONTINGUTS DE FORMACIÓ I D'INSTRUCTORS D'AGENTS RURALS. I ja no penja sola: de l'Escola en depenen cinc unitats — el Servei de Formació de Bombers i Agents Rurals, el Servei de Formació de Protecció Civil (de nova creació), l'Àrea de Continguts de Formació de Bombers, l'Àrea d'Instructors de Bombers i l'Àrea de Continguts de Formació i d'Instructors d'Agents Rurals.

Una dada del preàmbul que val la pena retenir perquè explica el perquè de tot plegat: la reestructuració es justifica en l'increment previst de plantilles, amb l'objectiu d'arribar a 900 AGENTS RURALS L'ANY 2030.

Atenció, que aquí la derogació és PARCIAL i la trampa és fina. La Llei 43/2003 de forests segueix perfectament vigent; el que ha caigut són tres peces seves: la lletra q) de l'article 6 —la definició d'agent forestal— i els apartats 3 i 4 de l'article 58. Els va derogar la Llei 4/2024, de 8 de novembre, d'agents forestals i mediambientals, en vigor des del 10 de novembre del 2024. De l'article 58 només queden dempeus els apartats 1 i 2.

ON HA ANAT A PARAR CADA COSA. La definició d'agent forestal, a l'article 2 (i la remissió a l'apartat 6 de l'article 283 de la Llei d'enjudiciament criminal, a l'article 1.2.b). La condició d'agent de l'autoritat, a l'article 3.1. La qualificació de policia administrativa especial i policia judicial en sentit GENÈRIC, a l'article 3.2. La presumpció de certesa de les actes, a l'article 5.2. I les FACULTATS —accedir als llocs subjectes a inspecció, prendre mostres, fer fotografies—, a l'article 5.1.

TRES CANVIS QUE NO SÓN UN CANVI DE NÚMERO D'ARTICLE. Aquesta és la part que cau a l'examen:

1. LES ACTES. La presumpció de certesa continua existint, però hi ha una condició: opera «previa ratificación en el caso de haber sido negados por las personas interesadas». Si la persona interessada nega els fets, cal ratificació.

2. LES FACULTATS. L'article 5.1.a) parla d'accedir als llocs subjectes a inspecció i romandre-hi, amb respecte a la inviolabilitat del domicili; no hi surt cap llicència per entrar lliurement, en qualsevol moment i sense avisar. I la llista és més llarga del que el temari explica: denunciar la desobediència o l'obstrucció, adoptar mesures cautelars INCLÒS EL DECOMÍS —amb règim de dipòsit—, i emetre informes tècnics, actes o atestats.

3. LES PRIMERES DILIGÈNCIES. Com a policia judicial genèrica, l'article 4.1.c diu que els agents EFECTUEN les primeres diligències de prevenció, necessàries per comprovar els delictes i descobrir-ne els autors, i remet als articles 282 i 284 de la Llei d'enjudiciament criminal. No hi ha cap clàusula que les limiti.

I DUES COSES MÉS que el temari no pot portar i que són bona matèria. La protecció penal s'estén als fets ocorreguts FORA DE SERVEI quan siguin conseqüència o motivació de l'àmbit professional (article 3.1). I la llei dona cobertura expressa als drons (article 5.4) i a les unitats canines (article 5.5).

Si et trobes una pregunta que fonamenti qualsevol d'aquests punts en l'article 58 de la Llei 43/2003 o en la definició d'agent forestal de la llei de forests, la premissa ja no s'aguanta.

El text vigent el tens a l'annex d'aquest tema.

El temari explica en present el Pla estratègic del Cos d'Agents Rurals 2019-2024 i les seves VUIT LÍNIES ESTRATÈGIQUES (dimensionament i estructura de comandament, model organitzatiu, nivell de servei, visibilitat i comunicació, eficiència dels processos, formació i gestió del coneixement, recursos materials i adaptació de la normativa). Aquell pla ha exhaurit el seu horitzó temporal i el vigent és un altre: el Pla estratègic de la Direcció General dels Agents Rurals 2026-2030, «Guardians de la natura».

No és el mateix pla amb dates noves. Canvia fins i tot de qui és: el vell era del Cos i el vigent és de la DIRECCIÓ GENERAL dels Agents Rurals. I l'estructura ja no són vuit línies sinó CINC GRANS REPTES: fer créixer i millorar l'organització; impulsar la digitalització; cuidar el talent i el coneixement; reforçar la qualitat, la millora contínua i el benestar de les persones; i enfortir la comunicació i les aliances amb altres institucions.

Cap xifra, eix ni objectiu del pla 2019-2024 val per al vigent. Si una pregunta et demana les línies estratègiques del pla, la resposta surt del pla nou.

El pla vigent incorpora a més la perspectiva de gènere com a principi transversal, i situa entre les prioritats la prevenció i investigació d'incendis forestals i la gestió de les problemàtiques creixents de la fauna salvatge —accidents de trànsit, danys als conreus, espècies invasores i convivència amb grans carnívors.

La Llei 17/2003 del Cos d'Agents Rurals, que estudies en aquest tema, no tenia cap article sobre carrera professional. Ara en té un: l'article 17 bis, que hi va afegir l'article 53 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol. El teu temari no el pot recollir perquè es va tancar el desembre del 2023.

QUÈ ÉS. Un pla de carrera professional que reconeix individualment el desenvolupament professional mitjançant processos selectius de promoció interna i de progressió, amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat. L'aprova el GOVERN, a proposta de la persona titular del Departament d'Interior — fixa't en el rang, que és el que més es falla.

LES TRES PECES QUE HAS DE SABER. Els ITINERARIS professionals, estructurats en nivells d'expertesa, s'estableixen per ORDRE de la persona titular competent en matèria de seguretat pública i amb NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA PRÈVIA; la negociació no és opcional. Els nivells reconeguts es CONSOLIDEN segons les regles generals del grau personal, llevat que no s'acreditin les aptituds requerides. I el PLA FORMATIU l'elabora l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en col·laboració i coordinació amb la direcció general d'agents rurals.

Hi ha també un complement de carrera professional nou dins de les retribucions complementàries. El text el tens a l'annex d'aquest tema.

Aquest tema fonamenta en la Llei estatal 43/2003 de forests quatre coses de l'apartat 2.1: qui és un agent forestal, la remissió a l'apartat 6 de l'article 283 de la Llei d'enjudiciament criminal, què fan com a policia judicial genèrica i a qui han de prestar auxili. Aquella llei segueix vigent, però els preceptes que deien això —la lletra q) de l'article 6 i els apartats 3 i 4 de l'article 58— els va derogar la Llei 4/2024, de 8 de novembre, d'agents forestals i mediambientals, en vigor des del 10 de novembre del 2024.

ON ÉS ARA CADA COSA. La definició d'agent forestal, a l'article 2 de la Llei 4/2024. La remissió a l'article 283.6 de la Llei d'enjudiciament criminal, a l'article 1.2.b. La condició d'agent de l'autoritat, a l'article 3.1. I la qualificació de policia administrativa especial i de policia judicial en sentit GENÈRIC —genèric, no específic: és la distinció que cau a l'examen—, a l'article 3.2, que hi afegeix que actuen en auxili dels jutges i tribunals i del Ministeri Fiscal.

EL PUNT MÉS FI D'AQUEST TEMA. L'article 4.1.c de la Llei 4/2024 diu que, com a policia judicial genèrica, els agents EFECTUEN les primeres diligències de prevenció, «necessàries per comprovar els delictes i descobrir-ne els autors», i remet als articles 282 i 284 de la Llei d'enjudiciament criminal. No hi ha cap clàusula que les limiti, i la remissió no és només al 284. El mateix article hi suma una cosa que abans no hi constava: fer les actuacions que els ordenin el Ministeri Fiscal o els tribunals, i formular les denúncies de les infraccions que coneguin.

L'AUXILI A LES FORCES I COSSOS DE SEGURETAT té un peu nou. L'article 6 de la Llei 4/2024 diu que els agents exerceixen les seves funcions en col·laboració amb les forces i cossos de seguretat, en l'exercici de les competències respectives i en els termes legalment establerts. No hi ha cap remissió a l'article 4 de la Llei orgànica 2/1986: si una pregunta hi fonamenta el deure, parteix d'un precepte que ja no és viu.

El text vigent el tens a l'annex d'aquest tema.

El temari es recolza en la Resolució ACC/929/2023 —la resolució anual de vedes de la temporada 2023-2024— i la cita divuit vegades, sempre en present: «Actualment, la Resolució ACC/929/2023 … determina». La vigent és la Resolució ARP/2305/2026, de 6 de juliol, per a la temporada 2026-2027.

AIXÒ NO ÉS UNA DEROGACIÓ QUALSEVOL, I VAL LA PENA ENTENDRE-HO BÉ, perquè et servirà cada any: la resolució de vedes es publica CADA TEMPORADA i substitueix l'anterior. O sia que no és que el temari hagi quedat enrere una vegada; és que qualsevol dada concreta que en tregui —espècies objecte d'aprofitament, períodes hàbils, dies de caça, cupos, vedes especials— caduca sola cada any.

QUÈ FER-NE, DONCS. El que has d'estudiar del temari és el MARC: què és una resolució de vedes, què li toca fixar, com es relaciona amb la Llei de caça i amb els plans tècnics de gestió cinegètica, i quines regles no depenen d'ella. Les DATES i les LLISTES concretes, mira-les sempre a la resolució de la temporada en curs, que la tens sencera a l'annex d'aquest tema.

Si et trobes una pregunta amb un període hàbil o una espècie concreta, la referència bona no és mai el temari: és la resolució vigent.

El temari explica la declaració d'emergència cinegètica a l'apartat 3.2, i el que hi llegeixes surt de la Resolució ACC/929/2023, que ja no és vigent. Avui la figura la regula el Decret llei 5/2024, de 24 d'abril, i el canvi no és de detall.

EL QUE HA CANVIAT DE FONS. El temari et deixa amb la idea que el sostre de la gestió cinegètica és el pla tècnic de gestió cinegètica i que la sobreabundància es resol amb autoritzacions excepcionals. Avui hi ha dos esglaons per damunt. Primer, el PLA DE CONTROL POBLACIONAL (article 12), que aprova la persona titular dels serveis territorials i que PREVAL sobre els plans tècnics de gestió cinegètica: és d'obligat compliment per a qui tingui l'aprofitament, respecte de l'espècie objectiu. I segon, si aquell pla no assoleix els objectius i es mantenen les circumstàncies que el van motivar, la DECLARACIÓ D'EMERGÈNCIA CINEGÈTICA (article 13), que PREVAL sobre els drets d'aprofitament existents i obliga la persona titular a consentir les actuacions de control autoritzades.

UN DETALL PETIT QUE ÉS MATÈRIA D'EXAMEN. El temari diu que la declaració es publica al web del Departament i al DOGC. El Decret llei 5/2024 diu una altra cosa: el procediment s'inicia d'ofici, es tramita D'URGÈNCIA i la resolució s'ha de NOTIFICAR a les persones interessades. Compte a no barrejar-ho amb el pla de control poblacional, que sí que es publica al web (article 12.6).

I ON NO HO BUSQUIS. Aquest règim ja no és a la resolució anual de vedes: la vigent, l'ARP/2305/2026, no en diu ni una paraula. Si el busques allà seguint el consell de l'altre avís d'aquest tema, no el trobaràs i et quedaràs amb la versió del temari, que és la caducada. El text que s'aplica avui el tens a l'annex d'aquest tema.

Hi ha una tercera figura que el temari tampoc no coneix i que et pot sortir: la PERSONA QUALIFICADA (article 14), exigida per executar control poblacional en horari nocturn o amb mètodes, instruments o armes prohibits amb caràcter general. Prohibits amb caràcter general vol dir per a la caça ordinària: aquestes actuacions es fan a l'empara d'una autorització excepcional, i per això acreditar-ne deu és una de les dues vies per tenir aquesta condició, al costat de la formació de l'annex 3.

El temari es fonamenta vuit vegades en la Resolució ACC/483/2023, que ordenava la pesca a les aigües continentals de la temporada 2023. La vigent és la Resolució ARP/902/2026, de la temporada 2026.

COM AMB LES VEDES DE CAÇA, això es renova CADA TEMPORADA, i aquesta és la lliçó que et servirà cada any: la resolució de pesca es publica anualment i substitueix l'anterior, o sia que qualsevol tram, zona o llista concreta que el temari en tregui caduca sola.

EN CONCRET, el temari remet a aquella resolució per a quatre coses, i les quatre s'han de llegir de la vigent: les zones de RESERVA GENÈTICA de truita (annex II), els REFUGIS DE PESCA (annex III), les zones de PESCA LLIURE SENSE MORT (annex IV) i les zones de PESCA CONTROLADA amb els seus plans tècnics de gestió piscícola (annex V).

EL QUE SÍ QUE SEGUEIX BO és tot el marc conceptual, que és el gruix de l'apartat i no depèn de la resolució anual: què és una zona de reserva genètica, què és un refugi de pesca, què vol dir pesca sense mort, la diferència entre zona de pesca controlada i controlada intensiva, i que a les zones de pesca controlada cal, a més de la llicència, el permís de pesca corresponent. Les definicions són del reglament i del Pla d'ordenació; el que la resolució anual hi posa és la LLISTA de trams concrets.

Atenció, que aquí no hi ha cap norma derogada: el text refós de la Llei de protecció dels animals segueix vigent. El que ha canviat és el CONTINGUT de dos apartats seus, els articles 46.1 i 48.1, reescrits per l'article 121 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, en vigor des del 14 de juliol del 2026. Les xifres que estudies al temari són les de la redacció anterior.

LES MULTES (article 46.1). Les infraccions LLEUS passen de 300-3.000 € a 500-10.000 €; les GREUS, de 3.001-9.000 € a 10.001-50.000 €; les MOLT GREUS, de 9.001-45.000 € a 50.001-200.000 €. El sostre es multiplica per més de quatre.

LA VALORACIÓ DE LA FAUNA PROTEGIDA (article 48.1), que no és una xifra de test sinó el que fa servir un agent per calcular el dany en un atestat. Compte, que aquí no funciona igual que les multes: cada categoria té UN SOL valor, no un tram. La categoria A passa a 10.000 € (abans eren 6.000); la B, a 5.000 € (abans 2.000); la C, a 1.000 € (abans 300), i la D, a 500 € (abans 100).

LES DUES REGLES DE TANCAMENT ES MANTENEN, i convé no perdre-les entre els números nous. Primera: per la mort o la irrecuperabilitat de qualsevol vertebrat salvatge no cinegètic s'aplica com a mínim el valor de la categoria D —amb l'excepció dels rosegadors no protegits i dels peixos, i llevat dels supòsits autoritzats. Segona: a les espècies salvatges de presència accidental o ocasional a Catalunya que no hi siguin per acció humana se'ls aplica el valor de la categoria C.

Aquesta llei estatal ja era vigent quan es va tancar la Guia —va entrar en vigor el 29 de setembre del 2023, i la Guia és de desembre— però el temari no la recull. No és, doncs, un canvi posterior: és una absència.

EL MARC, PRIMER, PERQUÈ NO ET CONFONGUIS. A Catalunya la norma sancionadora del dia a dia continua sent el text refós de la Llei de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008), que és el que estudies. La Llei 7/2023 no el substitueix. Però hi ha tres regles seves que ja s'apliquen i que canvien respostes que el temari dona per bones.

PRIMERA: L'ASSEGURANÇA. Tota persona titular d'un gos ha de contractar i mantenir en vigor una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers DURANT TOTA LA VIDA de l'animal (article 30.3). Tots els gossos, no només els potencialment perillosos.

SEGONA: LA VENDA. Els gossos, els gats i els furons només es poden vendre directament des de la persona criadora REGISTRADA i sense intermediaris (article 55.1). El matís que es falla: no s'ha acabat la venda entre particulars, el que s'ha acabat és que qui ven no hagi d'estar registrat — i per als criadors no comercials, com els puntuals, la inscripció al Registre és AUTOMÀTICA en registrar el primer animal reproductor (article 54.2).

TERCERA: LES BOTIGUES. Queda prohibit comercialitzar gossos, gats i furons a les botigues d'animals, i també exhibir-los i exposar-los al públic amb finalitat comercial (article 27.l). És per espècie, no per establiment: una botiga pot seguir venent altres animals de companyia.

DUES COSES QUE NO HAN PASSAT, i que et poden preguntar. El reglament del llistat positiu d'animals de companyia segueix sense aprovar-se, o sia que aquella limitació encara no és operativa. I la Llei 50/1999 de gossos potencialment perillosos NO està derogada. El text consolidat el tens a l'annex d'aquest tema; és en castellà, perquè és llei estatal.

El teu temari dona la taula de valoració de la fauna protegida amb els imports antics, i la dona sencera: A 6.000, B 2.000, C 300 i D 100 euros. L'article 121 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, en vigor des del 14 de juliol del 2026, va reescriure l'article 48.1 del text refós i els va multiplicar: A 10.000, B 5.000, C 1.000 i D 500 euros.

AIXÒ NO ÉS UNA XIFRA DE TEST QUALSEVOL. Aquesta taula és la que fa servir un agent rural per valorar el dany en un atestat, o sia que el número no només canvia la resposta d'una pregunta: canvia el càlcul d'un expedient real.

LES MULTES TAMBÉ HAN PUJAT. El mateix article 121 va tocar l'article 46.1 del text refós: les infraccions lleus passen a 500-10.000 €, les greus a 10.001-50.000 € i les molt greus a 50.001-200.000 €.

Compte amb una cosa que es confon sovint: aquí no hi ha cap norma derogada. El text refós de la Llei de protecció dels animals segueix vigent; el que ha canviat és el contingut de dos dels seus articles. El text que s'aplica avui el tens a l'annex d'aquest tema.

El temari dona com a operatives les dades de la resolució anual de vedes de la temporada 2023-2024 (Resolució ACC/929/2023). La vigent és la Resolució ARP/2305/2026, de la temporada 2026-2027, i la resolució es renova CADA ANY: cap data concreta del temari serveix per a la temporada en curs.

LA FALCONERIA n'és l'exemple. El temari dona el període hàbil de la temporada 2023-2024; a la resolució vigent és el comprès entre el segon diumenge d'octubre de 2026 i el quart diumenge de febrer de 2027. L'any que ve serà un altre. El que NO canvia i sí que has de saber-te és la regla permanent que el mateix temari recull: es prohibeix caçar amb ocells de falconeria entre el primer diumenge de març i el tercer diumenge de juliol, ambdós inclosos. I també es manté que als terrenys cinegètics d'aprofitament comú la caça amb falconeria s'exerceix, a més dels diumenges i festius no locals, els dijous i els dissabtes.

EL CONILL DE BOSC AMB FURA és el cas contrari, i per això val la pena mirar-s'hi: aquí el temari encerta i la resolució vigent diu el mateix. Segueixen sent les mateixes comarques —l'Urgell, el Pla d'Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues a Lleida; l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès a Tarragona; el Baix Ebre i el Montsià a les Terres de l'Ebre— i el mateix període, de l'1 de juliol al 31 d'agost, amb les mateixes condicions de dany a l'agricultura. L'única cosa que ha quedat enrere és qui autoritza: el temari diu Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i avui és el DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ.

El temari (9.5.2) gradua el perill d'incendi en una escala de QUATRE nivells, del 0 al 3, «per a cada comarca». Avui el Pla Alfa en té CINC, del 0 al 4, i s'apliquen a ESCALA MUNICIPAL, perquè les mesures preventives siguin més precises. No és només un nivell més al final: els graus de perill s'han desplaçat un escaló sencer. El temari fa nivell 2 = alt/molt alt i nivell 3 = molt alt/extrem; avui és nivell 0 = baix, 1 = moderat, 2 = alt, 3 = molt alt i 4 = extrem. Compte especialment amb l'abast municipal, que és fàcil de passar per alt si només et corregeixes els números.

Això arrossega el lligam amb l'INFOCAT, que el temari situa un nivell més avall: on ell diu que l'Alfa 2 porta a prealerta i l'Alfa 3 a alerta, avui és l'activació del nivell 3 la que pot implicar la fase de prealerta, i la del nivell 4 la que suposa l'activació en fase d'alerta. En tots dos casos el nivell del Pla Alfa no decideix sol: es valora junt amb altres indicadors de risc.

També canvia què passa a cada nivell. El temari atribueix als «nivells alt i extrem (2 i 3)» una llista d'activitats restringides. Avui, amb el NIVELL 3 queden suspeses totes les activitats amb risc d'incendi prèviament autoritzades o comunicades, i els Agents Rurals en fan vigilància exclusiva juntament amb prohibicions concretes: encendre foc a qualsevol espai obert, a les àrees de descans de la xarxa de carreteres i a les zones recreatives i d'acampada —fins i tot les habilitades—, la maquinària que generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques en terreny forestal i en la franja de 500 metres del voltant, el material pirotècnic, llançar o abandonar objectes en combustió i els bufadors i serres radials a menys de 500 metres de terreny forestal. El NIVELL 4 hi afegeix mesures extraordinàries als municipis afectats: es pot restringir l'accés als espais naturals protegits i altres zones forestals d'alta freqüentació —excepte per al veïnat i els serveis essencials— i altres activitats al medi natural, recollides en una resolució signada per la consellera d'Interior i Seguretat Pública.

El que NO ha canviat és la definició (9.5.1): el Pla Alfa segueix sent el procediment operatiu del Cos d'Agents Rurals, vigent tot l'any, i el mapa el continua elaborant diàriament la Direcció General dels Agents Rurals. El règim ordinari tampoc: comunicació del 16 d'octubre al 14 de març i autorització del 15 de març al 15 d'octubre.

Un últim detall del mapa, per si te'l pregunten pel nom: el temari diu que la DGAR l'elabora a partir del mapa de perill d'incendi que fa el Servei de Prevenció d'Incendis Forestals de la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Avui la font oficial l'atribueix al Servei d'Anàlisi de Perill d'Incendis Forestals del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Canvia el nom del servei i el del departament; la feina és la mateixa, i el mapa del Pla Alfa el segueix elaborant la Direcció General dels Agents Rurals a partir d'aquell i d'altres eines d'anàlisi. S'actualitza a les 00.00 i a les 9.30 hores, o puntualment si cal.

El temari (9.3.6) diu que el Cos d'Agents Rurals forma part de TRES grups d'actuació de l'INFOCAT: el Grup d'Intervenció, el Grup d'Ordre i el Grup d'Avaluació dels Incendis Forestals i dels Riscos Associats. Són DOS. La revisió vigent del Pla, aprovada per l'Acord GOV/71/2024, deixa el Grup d'Intervenció només per als serveis públics d'extinció —Bombers de la Generalitat, el SPCPEIS de l'Ajuntament de Barcelona, els Pompièrs e Emergències d'Aran, els efectius de suport a l'extinció adscrits a la unitat directiva competent en prevenció d'incendis i els serveis d'extinció d'altres administracions quan se'n requereixi la cooperació— i per a les agrupacions de defensa forestal (ADF). El Cos d'Agents Rurals no hi consta.

On sí que hi és, i val la pena tenir-ho clar: al GRUP D'ORDRE, amb la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i les policies locals, coordinat pel director general de la Policia, que s'encarrega de la seguretat ciutadana, la mobilitat i el control de les mesures de protecció de la població; i al GRUP D'AVALUACIÓ DELS INCENDIS FORESTALS I DELS RISCOS ASSOCIATS, amb els Bombers, la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi i el Servei Meteorològic de Catalunya, que assessora tècnicament el director del Pla.

Que no sigui al Grup d'Intervenció no vol dir que quedi fora del lloc de l'incendi, i aquesta és la confusió que convé evitar. El Pla estableix que, per garantir que el Cos d'Agents Rurals pugui fer les funcions d'investigació de l'incendi, el coordinador operatiu del Grup d'Intervenció li ha de facilitar l'accés a la ZONA CALENTA amb les mesures de protecció i seguretat garantides. La regla general és que ningú que no pertanyi al Grup d'Intervenció no es pot moure per la zona calenta ni per la tèbia mentre l'incendi estigui actiu sense autorització expressa dels comandaments de Bombers; l'accés dels Agents Rurals per investigar-lo hi està previst expressament, igual que el dels Mossos d'Esquadra en l'exercici de les seves funcions.

El temari d'aquest tema explica el règim de les activitats amb risc d'incendi forestal a partir de l'Ordre MAB/62/2003, que esmenta sis vegades. Aquell règim ja no és el vigent: l'article 40 bis de la Llei 6/1988 forestal de Catalunya —afegit pel Decret llei 21/2025, de 14 d'octubre, i confirmat com a llei per la Llei 5/2026— el substitueix.

QUÈ CANVIA, EN CONCRET. Les activitats amb risc queden subjectes a AUTORITZACIÓ dins del període d'alt perill d'incendi i a DECLARACIÓ RESPONSABLE fora d'aquest període. I l'àrea d'influència forestal es fixa en la franja de 400 metres contigua al terreny forestal, amb una excepció que sovint es passa per alt: en queden fora les zones forestals aïllades de menys d'una hectàrea.

EL QUE NO CANVIA. L'article 40 bis remet a reglament la determinació de les activitats i del període d'alt perill, o sia que el període del 15 de març al 15 d'octubre que fixa el Decret 64/1995 continua operatiu.

El text vigent el tens a l'annex d'aquest tema.

El temari explica què és un «terreny forestal temporal» (article 2.3 de la Llei 6/1988) amb la redacció anterior al 14 de juliol de 2026, i avui l'article demana dues coses més.

QUÈ DIU EL TEMARI. Que són terrenys forestals temporals els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d'explotació forestal amb espècies de creixement RÀPID, amb una durada mínima del torn de l'espècie.

QUÈ DIU LA LLEI AVUI. L'article 118 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, en vigor des del 14 de juliol de 2026, va reescriure l'article 2 sencer i hi va afegir dos requisits.

PRIMER: els terrenys agrícoles han d'existir a l'ORTOIMATGE OFICIAL DE L'ANY 2000. És una data fixa; no val qualsevol terreny que avui sigui agrícola.

SEGON: l'explotació pot ser amb espècies de creixement RÀPID O LENT. El temari només admet les de creixement ràpid.

QUÈ NO CANVIA, PERQUÈ NO T'HI CONFONGUIS. La resta de l'article 2 és igual: els sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes; els erms dels límits dels boscos i els aptes per a l'aforestació; i els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense autorització, i les pistes i els camins forestals. La Llei 11/2026 tampoc no toca la llista d'espècies de creixement ràpid a l'efecte de la comunicació prèvia per a tallades arreu: això és una altra cosa i segueix igual.

El temari (10.3.1) diu que les mesures de prevenció d'incendis en l'activitat agrícola es recullen a l'Ordre ARP/77/2020, i els apartats següents en despleguen el contingut. Aquella ordre està derogada des del juny del 2025: la vigent és l'Ordre ARP/83/2025, de 29 de maig.

Bona notícia primer, perquè el gruix del que has estudiat segueix bo: es manté el període de l'1 de juny al 31 d'agost, l'obligació de disposar de mitjans d'extinció suficients —amb els dos extintors d'escuma amb base d'aigua de 6 kg com a mínim per als tractors amb màquina acoblada—, la comunicació prèvia a la Sala Central per acabar les tasques amb recol·lectora o embaladora entre les 14 i les 17 hores, i l'obligació de mantenir la maquinària revisada.

EL CANVI PRINCIPAL és que el MAPA DIARI DE PERILL D'INCENDI FORESTAL entra com a referència operativa al costat del Pla Alfa: les referències a l'un equivalen a les de l'altre segons l'annex de l'ordre, amb perill alt = nivell 2, molt alt = nivell 3 i extrem = nivell 4. On això es nota més és en una restricció que el temari no porta: la picadora de palla acoblada al tractor en cultius herbacis de secà NO es pot fer servir quan el mapa diari del municipi indica perill molt alt o extrem, o quan el Pla Alfa hi està activat en nivell 3 o 4; i amb perill alt, o Pla Alfa 2, no es pot fer servir entre les 12 i les 18 hores.

DOS DETALLS MÉS que canvien i es pregunten fàcil. El perímetre llaurat al voltant del camp un cop recol·lectat: el temari el recomana «quan sigui proper a edificacions i àrees forestals» i l'ordre vigent el recomana sense cap condició, per a tot camp recol·lectat. I la potestat davant d'un incompliment: passa de «poden determinar» a «poden ORDENAR l'aturada de la maquinària», i ja no és només dels agents rurals sinó dels agents rurals «i altres agents de l'autoritat».

El temari explica que les activitats amb risc d'incendi forestal necessiten AUTORITZACIÓ durant el període d'alt perill i COMUNICACIÓ PRÈVIA fora d'aquell període, segons el Decret 64/1995 i l'Ordre MAB/62/2003. La segona meitat ja no és així. L'article 40 bis de la Llei forestal de Catalunya —afegit el 2025 i incorporat per la Llei 5/2026— diu que fora del període d'alt perill aquestes activitats queden subjectes al règim de DECLARACIÓ RESPONSABLE. No és un canvi de nom: la declaració responsable i la comunicació són dues figures diferents a la Llei 39/2015. Dins del període d'alt perill no canvia res, segueix sent autorització.

Això no passa perquè el Decret 64/1995 s'hagi derogat —no ho està—, sinó perquè una llei posterior regula la mateixa matèria i un reglament no s'hi pot mantenir en allò que la contradiu.

HI HA UN CONCEPTE NOU que abans no existia: l'ÀREA D'INFLUÈNCIA FORESTAL, que l'article 40 bis.2 defineix com la franja de 400 metres contigua als terrenys forestals, excloent-ne les zones forestals aïllades de menys d'una hectàrea. És l'àmbit d'aquest règim d'intervenció.

ATENCIÓ AQUÍ, que és el parany més fàcil del tema: aquests 400 metres NO són els 500 metres del Decret 64/1995. Conviuen i volen dir coses diferents. Els 400 són l'àrea d'influència forestal a efectes d'aquest règim d'autorització i declaració responsable; els 500 són l'àmbit d'aplicació general del Decret 64/1995, que segueix sent el que és.

I el que NO ha canviat, per no fer-te deixar matèria bona: el període d'alt perill continua sent el del 15 de març al 15 d'octubre, perquè l'article 40 bis.3 remet a un reglament futur la determinació de les activitats i del període, i mentre no n'hi hagi un de nou segueix el del Decret 64/1995. També segueix vigent tota la resta del Decret: el seu àmbit d'aplicació, les definicions de zona de seguretat i de zona de protecció, les normes d'aplicació durant tot l'any per a carreteres, línies elèctriques i instal·lacions ferroviàries, i la prohibició de fer treballs de neteja i manteniment entre el 15 de març i el 15 d'octubre. L'única cosa que has de reaprendre és la FIGURA del tràmit fora del període d'alt perill.

El temari explica què és un «terreny forestal temporal» (article 2.3 de la Llei 6/1988) amb la redacció anterior al 14 de juliol de 2026, i avui l'article demana dues coses més.

QUÈ DIU EL TEMARI. Que són terrenys forestals temporals els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d'explotació forestal amb espècies de creixement RÀPID, amb una durada mínima del torn de l'espècie.

QUÈ DIU LA LLEI AVUI. L'article 118 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, en vigor des del 14 de juliol de 2026, va reescriure l'article 2 sencer i hi va afegir dos requisits.

PRIMER: els terrenys agrícoles han d'existir a l'ORTOIMATGE OFICIAL DE L'ANY 2000. És una data fixa; no val qualsevol terreny que avui sigui agrícola.

SEGON: l'explotació pot ser amb espècies de creixement RÀPID O LENT. El temari només admet les de creixement ràpid.

QUÈ NO CANVIA, PERQUÈ NO T'HI CONFONGUIS. La resta de l'article 2 és igual: els sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes; els erms dels límits dels boscos i els aptes per a l'aforestació; i els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense autorització, i les pistes i els camins forestals. La Llei 11/2026 tampoc no toca la llista d'espècies de creixement ràpid a l'efecte de la comunicació prèvia per a tallades arreu: això és una altra cosa i segueix igual.

El temari dona el boix grèvol (Ilex aquifolium) per espècie protegida i l'apartat 12.4 en desplega les regles de comercialització, a partir de l'Ordre de 28 d'octubre de 1986. Aquella ordre està derogada per l'Ordre ARP/69/2026, de 21 d'abril, i el canvi tampoc no és de número: és de règim.

L'ordre vigent diu expressament que el boix grèvol DEIXA DE SER CONSIDERAT ESPÈCIE PROTEGIDA, perquè és abundant, té un estat de conservació favorable i figura com a espècie de «preocupació menor» a la llista vermella de la UICN. Qualsevol afirmació del temari sobre la seva protecció com a espècie ja no s'aplica.

ARA BÉ, I AIXÒ ÉS EL QUE MÉS FÀCIL ÉS D'EQUIVOCAR: que deixi de ser espècie protegida no vol dir que se'n pugui fer el que es vulgui. L'ordre vigent manté la prohibició de desarrelar-ne peus i la de recol·lectar-ne o tenir-ne parts de la planta amb finalitats ornamentals. La conducta que persegueixes segueix sent il·lícita; el que ha canviat és per què. Si una pregunta et diu que el boix grèvol és espècie protegida, és falsa; si et diu que se'n poden collir branques per fer-ne decoració de Nadal, també.

El temari es recolza en aquesta ordre del 1984 en tres punts: que el teix (Taxus baccata) està protegit a tot Catalunya (12.1.5.1), la llista d'espècies amb recol·lecció regulada (12.1.8) i la prohibició de comercialitzar el teix com a arbre de Nadal (12.4). L'ordre està derogada des de l'octubre del 2025, pel Decret 224/2025 de simplificació de disposicions reglamentàries.

I aquí el canvi no és de número, és de fons: LA PROTECCIÓ DEL TEIX A CATALUNYA PENJAVA NOMÉS D'AQUESTA ORDRE. El règim vigent de la flora amenaçada és el Decret 172/2008, que el temari ja explica, però el teix NO hi figura — ni al Decret ni a la Resolució ACC/3929/2023, que és la versió vigent del Catàleg de flora amenaçada, amb 375 tàxons. O sia que el teix no és avui espècie catalogada ni protegida per aquesta via, i el que el temari en digui —protecció a tot el territori, prohibició de recol·lectar-lo, tallar-lo o desarrelar-lo, prohibició de comercialitzar-lo— ja no s'aplica.

El mateix passa amb les altres dues espècies que aquella ordre protegia: ni el margalló (Chamaerops humilis) ni la genciana groga (Gentiana lutea) consten al Catàleg vigent.

UNA PRECISIÓ IMPORTANT, per no passar-se de frenada: el que ha caigut és la protecció de l'ESPÈCIE per aquesta via. No vol dir que qualsevol cosa que es faci amb un teix sigui lliure. Un exemplar concret pot estar protegit per si mateix si està declarat arbre monumental, i la protecció dels hàbitats segueix el seu propi règim, independent del catàleg d'espècies. Si et pregunten, la pregunta a fer-te és quina de les tres proteccions et demanen: la de l'espècie, la de l'exemplar o la de l'hàbitat.

El temari no esmenta ni una sola vegada el llentiscle ni el bruc, ni amb aquests noms ni com a Pistacia lentiscus o Erica. No és que en doni una regulació antiga: és que aquest aprofitament no hi surt. L'Ordre ARP/69/2026, de 21 d'abril —la mateixa que va treure el boix grèvol de la llista d'espècies protegides— el regula des del maig del 2026.

EL LLINDAR, QUE ÉS EL QUE DEFINEIX TOT. Es considera aprofitament amb finalitat COMERCIAL recol·lectar o tenir més de 50 tiges per persona recol·lectora i dia. Per sota d'aquí, l'Ordre no s'aplica.

EL RÈGIM. Comunicació prèvia a l'inici de l'activitat, amb vigència d'un any des que es presenta. Escala a AUTORITZACIÓ si la recol·lecció pot malmetre l'equilibri de l'ecosistema o la persistència de les espècies, o si el terreny té una figura de protecció. Només poden recol·lectar les persones titulars del terreny o de l'aprofitament i qui tingui la seva autorització expressa.

EL QUE TOCA LA FEINA DIÀRIA. Durant la recol·lecció s'ha de poder acreditar davant de qualsevol agent de l'autoritat que la comunicació està feta. La recol·lecció il·legal comporta el comís dels vegetals i també dels mitjans i estris utilitzats. I el desarrelament d'exemplars no és permès en cap cas.

El règim sancionador no és propi: remet a la Llei 43/2003 de forests i a la Llei 6/1988 forestal de Catalunya. El text el tens a l'annex d'aquest tema.

El temari (apartat 17.3.3) diu que la declaració responsable per aprofitar pastures al domini públic hidràulic empara l'activitat durant un màxim de DOS ANYS. Avui són DEU ANYS RENOVABLES: el Reial decret 665/2023 va reescriure l'article 70 del Reglament del domini públic hidràulic l'agost de 2023, just abans que es tanqués la Guia. La nova redacció hi afegeix dues regles que el temari no recull: la declaració se sotmet a informació pública durant un mes com a mínim, per anunci al BOE i al portal de l'organisme de conca, i cal mantenir una distància mínima de 100 metres entre aprofitaments in situ. La resta de l'apartat segueix bé: la declaració continua sense donar exclusivitat, llevat que l'Administració ho consideri necessari per a una millor explotació.

Tot l'apartat 18.3 del temari descansa en el Reial decret 1619/2005, derogat des de l'agost del 2025 pel Reial decret 712/2025. Aquí no canvia un detall: canvien el nom del residu i tot el circuit que el temari explica.

EL CONCEPTE. El temari parla de PNEUMÀTICS FORA D'ÚS (NFU). La norma vigent en diu pneumàtics AL FINAL DE LA SEVA VIDA ÚTIL (NFVU). No és només nomenclatura: és el terme que trobaràs a la norma i al qual s'hi refereix tot l'articulat.

EL SIG DESAPAREIX. El temari explica amb detall el sistema integrat de gestió (SIG) com l'entitat sense ànim de lucre formada pels productors que recull els pneumàtics de tots els punts de generació. Aquella figura ja no existeix: la norma vigent la substitueix pels SISTEMES INDIVIDUALS I COL·LECTIUS DE RESPONSABILITAT AMPLIADA DEL PRODUCTOR, amb el seu propi règim d'obligacions, garanties financeres i autorització.

I AMB ELL, EL CIRCUIT DEL TALLER, que és la part més pràctica de l'apartat. El temari diu que el taller «està obligat a lliurar-los al productor», que és qui els recollia a través del SIG. Avui el taller, com a posseïdor, ha d'assegurar-se que es gestionen bé per una d'aquestes tres vies: lliurar-los als gestors de residus amb qui tingui acords, sense fer-hi cap operació de selecció, classificació prèvia ni venda; encarregar-ne el tractament pel seu compte a un gestor autoritzat, quan els pneumàtics no estiguin emparats per la responsabilitat ampliada del seu productor; o tractar-los ell mateix, i llavors ha de complir les obligacions que la norma imposa als gestors. Lliurar-los «al productor» ja no és la resposta.

El temari defineix el VEHICLE ABANDONAT remetent al Reial decret legislatiu 339/1990, derogat el gener del 2016. La matèria viu ara a l'article 106 del text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 6/2015.

La bona notícia és que els DOS supòsits que has estudiat continuen igual: més de dos mesos des que el vehicle va ser immobilitzat o retirat de la via pública i dipositat per l'Administració, i estacionament de més d'un mes al mateix lloc amb desperfectes que impossibilitin desplaçar-lo pels seus propis mitjans o sense plaques de matrícula.

PERÒ N'HI HA UN TERCER que el temari no porta: quan un vehicle ha estat recollit en un recinte privat arran d'una avaria o un accident i el seu titular no l'ha retirat en el termini de dos mesos. En aquest cas és el propietari o responsable del recinte qui ha de demanar l'autorització a la Prefectura Provincial de Trànsit, acreditant que ha demanat al titular que se l'endugui.

I HI HA UN TRÀMIT NOU QUE VAL LA PENA RETENIR, perquè és el que decideix un cas pràctic: abans d'ordenar el trasllat, l'Administració ha de REQUERIR EL TITULAR advertint-lo que, si no retira el vehicle en el termini d'un mes, es traslladarà al Centre Autoritzat de Tractament. El primer supòsit, a més, precisa que el titular no hagi formulat al·legacions.

Un matís de com està escrit: el temari ho planteja com una «presumpció racional d'abandonament», i l'article vigent ho formula com els supòsits en què l'Administració competent PODRÀ ORDENAR el trasllat del vehicle a un Centre Autoritzat de Tractament per destruir-lo i descontaminar-lo. El resultat pràctic s'assembla, però el que la norma regula és la potestat de l'Administració, no una presumpció.

El temari diu que el Cos d'Agents Rurals participa «en els grups d'intervenció d'Ordre i Logístic» de l'INUNCAT i llista tres fases del Pla. La revisió aprovada per l'Acord GOV/65/2026, de 24 de març, canvia les dues coses. GRUPS: el segon grup es diu ara Grup d'Atenció i Logístic, i el Cos d'Agents Rurals hi consta juntament amb el Grup d'Ordre — però NO forma part del Grup d'Intervenció, que integren els Bombers de la Generalitat, els bombers de Barcelona, els Pompièrs Emergéncies d'Aran i mitjans d'empresa privada. Compte amb la redacció del temari, que en dir-ne «grups d'intervenció» convida a confondre-ho. FASES: el Pla en té ara quatre, prealerta, alerta, emergència i rehabilitació; el temari s'atura a l'emergència. La fase de rehabilitació és la que la Norma Bàsica de Protecció Civil anomena de recuperació, per al restabliment urgent dels serveis bàsics.

El temari defineix la Norma Bàsica de Protecció Civil com l'aprovada pel Reial decret 407/1992 i en cita el capítol II per explicar els plans especials i els territorials. Aquella norma bàsica està derogada: la vigent és la que va aprovar el Reial decret 524/2023, de 20 de juny.

ELS TIPUS DE PLA passen de tres a QUATRE. La norma vigent (article 8) llista el Pla Estatal General, els plans territorials, els especials i els d'autoprotecció. El Pla Estatal General (PLEGEM) no existia: és l'instrument marc de planificació del Sistema Nacional de Protecció Civil, i s'hi integren els plans estatals especials i els plans territorials de les comunitats autònomes.

ELS RISCOS AMB PLA ESPECIAL ja no són una llista dins de l'articulat sinó un CATÀLEG a l'annex, i el contingut no coincideix amb el que llegeixes al temari. Els deu del catàleg vigent són: inundacions, terratrèmols, maremots, riscos volcànics, fenòmens meteorològics adversos, incendis forestals, accidents en instal·lacions o processos en què s'utilitzin o s'emmagatzemin substàncies químiques, biològiques, nuclears o radioactives, accidents d'aviació civil, accidents en el transport de mercaderies perilloses i risc bèl·lic. Comparat amb la llista del 1992 que cita el temari, hi entren tres riscos nous —maremots, fenòmens meteorològics adversos i accidents d'aviació civil—, les emergències nuclears queden absorbides dins del risc d'accidents amb substàncies químiques, biològiques, nuclears o radioactives, i les «situacions bèl·liques» passen a dir-se risc bèl·lic.

I apareix una figura que abans no hi era: els plans per a riscos que NO són al catàleg (article 13) no es diuen plans especials sinó protocols, procediments d'actuació, plans sectorials o plans específics, i s'han d'adaptar igualment a la Norma Bàsica.

Compte amb una cosa, però, perquè no cau tot l'apartat: el que ha canviat és la norma bàsica ESTATAL. La definició que el temari pren de la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya —plans territorials a l'article 17 i especials a l'article 18, aquests declarats d'interès de Catalunya— no és el que aquest canvi toca. El que has de deixar d'estudiar de la norma del 1992 és la seva meitat estatal.

La introducció d'aquest tema diu que Catalunya té «42 comarques». En són 43, i el mateix temari t'ho diu quatre pàgines més avall: l'apartat 21.3 explica la creació de «la comarca número 43, el Lluçanès». La xifra de la introducció es va quedar enrere i el tema es contradiu a si mateix. Si una pregunta et demana el recompte, la resposta és 43.

LA NORMA. La Llei 7/2023, del 10 de maig, crea la comarca del Lluçanès amb nou municipis: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars i Sobremunt. La capital és Prats de Lluçanès. Amb la creació queden modificades les comarques del Bages i d'Osona, que és d'on surten aquests municipis.

EL DETALL QUE EL TEMARI NO PORTA I QUE ÉS BONA MATÈRIA D'EXAMEN. La llei crea la comarca, però el Consell Comarcal del Lluçanès no es constitueix fins després de les eleccions municipals del 2027 (disposició addicional primera). Comarca creada i consell comarcal constituït no són el mateix acte ni la mateixa data.

COMPTE AMB LA CONFUSIÓ DE LES DUES ÚLTIMES. El Moianès és la 42a i el va crear la Llei 4/2015, del 23 d'abril, amb efectes de l'1 de maig del 2015; el Lluçanès és la 43a i el crea la Llei 7/2023. Les dues són a la Vegueria Central.

I UNA COSA QUE NO ÉS AL TEMARI DE CAP MANERA. La mateixa Llei 7/2023 retoca la Llei de vegueries (30/2010) per encabir el Lluçanès a la demarcació de la Catalunya Central, que queda formada pel Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès, el Lluçanès i el Solsonès, més els vuit municipis de l'Alta Anoia.