Normativa actualitzada Agents Rurals 2026

Aquest tema diu que Catalunya s'organitza en «8 vegueries, 42 comarques i 947 municipis». La xifra de comarques ja no és aquesta: en són 43.

LA NORMA. La Llei 7/2023, del 10 de maig, va crear la comarca del Lluçanès, la 43a, amb capital a Prats de Lluçanès i nou municipis que abans eren del Bages i d'Osona. Sant Feliu Sasserra va tornar al Bages el 2023 (Resolució PRE/2630/2023, DOGC 8962, de 20 de juliol), o sia que avui en són vuit: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt. El temari d'aquest tema no l'esmenta; el tema 21, de geografia, sí que n'explica la creació.

QUÈ CANVIA I QUÈ NO. Només canvia el recompte de comarques. Les 8 vegueries i els 947 municipis d'aquesta mateixa frase no els toca la Llei 7/2023, i el que diu la resta de l'apartat sobre l'organització territorial —les comarques com a ens locals supramunicipals, les 4 províncies com a entitats locals i circumscripció electoral— segueix bo.

EL DETALL QUE POT DECIDIR LA PREGUNTA. La comarca està creada des del 2023, però el Consell Comarcal del Lluçanès no es constitueix fins després de les eleccions municipals del 2027. Que una comarca existeixi i que tingui el consell constituït són dues coses diferents.

El temari (apartat 1.1.2) diu que una llei orgànica regula els jutjats i tribunals «com un cos únic». Segons l'article 122.1 de la Constitució, el cos únic el formen els jutges i magistrats de carrera. La llei orgànica del poder judicial determina la constitució, el funcionament i el govern dels jutjats i tribunals, i també l'estatut jurídic dels jutges i magistrats.

El temari (apartat 1.1.2) presenta el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional com el procediment preferent i sumari. L'article 53.2 de la Constitució diu una altra cosa: la tutela es demana davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, si escau, a través del recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, que també s'aplica a l'objecció de consciència de l'article 30.

El temari (apartat 1.2.1) diu que el 30 de març de 2006 l'Estatut va ser ratificat pel Ple del Congrés dels Diputats i pel Ple del Senat. El 30 de març és la data del Ple del Congrés. El Ple del Senat el va aprovar el 10 de maig de 2006.

El temari (apartat 1.2.2) diu que el català és la llengua «d'ús normal i preferent» de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació, i que el preàmbul reconeix el caràcter de Catalunya com a nació. La Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional i nul el mot «i preferent» de l'article 6.1, i va dir que les referències del preàmbul a «Catalunya com a nació» i a «la realitat nacional de Catalunya» no tenen eficàcia jurídica interpretativa. El català és la llengua d'ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. L'article 6.2 es manté, interpretat així: el deure de conèixer el català no és un deure generalitzat per a tota la ciutadania, com el del castellà, sinó un deure individual propi de l'àmbit de l'educació i de les relacions de subjecció especial de l'Administració catalana amb els seus funcionaris.

El temari diu en un lloc (apartat 1.2.2) que l'organització territorial bàsica de Catalunya són els municipis, les vegueries, les comarques i altres ens locals, i en un altre (apartat 1.3.1) que són els municipis i les vegueries. La bona és la segona: l'article 83.1 de l'Estatut diu municipis i vegueries, i l'article 83.2 situa les comarques a l'àmbit supramunicipal.

El temari (apartat 1.1.2) atribueix a la Constitució, article 152, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sigui la darrera instància. L'article 152.1 no cita Catalunya: diu que un tribunal superior de justícia, sens perjudici de la jurisdicció del Tribunal Suprem, culmina l'organització judicial en el territori de la comunitat. La darrera instància de tots els processos iniciats a Catalunya, sens perjudici de la competència del Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina, és a l'article 95.2 de l'Estatut, d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial.

El temari (apartat 1.1.2) diu que la iniciativa de reforma constitucional correspon al Govern, al Congrés dels Diputats i al Senat. L'article 166 remet als apartats 1 i 2 de l'article 87, o sia que també hi tenen paper les assemblees de les comunitats autònomes: poden demanar al Govern que adopti un projecte o remetre una proposició a la Mesa del Congrés. La iniciativa popular de l'apartat 3 en queda fora.

El temari no enumera les reformes de la Constitució, i és una pregunta habitual. N’hi ha quatre: la de l’article 13.2 (1992), la de l’article 135 (2011), la de l’article 49 (2024) i, la darrera, la de l’article 69.3, publicada al BOE el 20 de maig de 2026, que dona a Formentera un senador propi, separat del d’Eivissa. Aquesta circumscripció nova s’aplicarà a partir de les primeres eleccions al Senat posteriors a la reforma.

El de 22 de desembre de 2005 és l'origen, i s'ha reformat el 2011, el 2015, el 2017 i el 2024. L'edició oficial del Parlament del 2025 recull el text refós aprovat per la Mesa el 19 de novembre de 2024.

L'apartat 2.2.2 diu que el conseller primer el substitueix «en els supòsits de cessament». No és en tots: només si cessa per incapacitat, defunció o condemna penal ferma (articles 6.2 i 7.3 de la Llei 13/2008). Si cessa per eleccions, moció de censura, qüestió de confiança o dimissió, es manté en funcions fins que el successor pren possessió (article 7.2). Text al BOE.

L'apartat 2.2.4 en diu «òrgan consultiu». L'article 76.1 de l'Estatut i l'article 2 de la Llei 2/2009 en diuen «la institució de la Generalitat que vetlla» per l'adequació de les seves disposicions a l'Estatut i a la Constitució.

El temari desplega la llista sencera de departaments de la Generalitat, amb els seus àmbits de competència, a partir del Decret 184/2022. Aquell decret està derogat pel Decret 133/2024, d'11 d'agost, i la llista que estudies no és la vigent.

Els departaments són ara 16, i el que t'afecta més directament canvia de nom: el Departament d'Interior passa a denominar-se DEPARTAMENT D'INTERIOR I SEGURETAT PÚBLICA (article 1.4 del decret vigent).

EL QUE NO CANVIA és el marc, que és el que de debò es pregunta d'aquest apartat: segueix sent el president o la presidenta de la Generalitat qui determina PER DECRET el nombre, la denominació i l'àmbit de competència dels departaments; l'estructura orgànica de cada departament s'estableix per decret DEL GOVERN, d'acord amb l'article 23.4 de la Llei 13/2008; i cada departament té, en tot cas, una secretaria general. Aquestes regles no depenen de quin decret d'estructura estigui vigent en cada moment — i de fet són el motiu pel qual la llista canvia cada poc.

Una dada que dona la mesura de fins a quin punt convé no fiar-se de la llista del temari: l'examen de la convocatòria 01/24 ja citava el Decret 133/2024.

L'apartat 2.5.1 en llista 16 i n'hi ha 18. Dues lletres noves a l'article 25.2 de la Llei 7/1985: p) promoció i participació en comunitats ciutadanes d'energia i de renovables, i impuls de la transició energètica: eficiència, electrificació i autoconsum (Reial decret llei 7/2026, disposició final 2a); q) promoció d'actuacions d'igualtat d'oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (Llei 4/2026, disposició final 3a, vigent des del 23-10-2026).

A l'apartat 2.5.2, l'article 141.1 de la Constitució diu «agrupación de municipios», sense «limítrofs» (aquesta paraula és de l'article 152.3). I la llista de l'article 36 de la Llei 7/1985 no és la vigent: l'article 36.1.c parla de serveis de caràcter supramunicipal i, si escau, supracomarcal, no d'«intermunicipals», i el «foment dels interessos de la província» ja no hi és: ara és la cooperació en el foment del desenvolupament econòmic i social (36.1.d).

L'apartat 2.5.3 el compta entre els òrgans. L'article 12 del Decret legislatiu 4/2003 enumera cinc òrgans (12.1) i diu a part que el gerent «integra també l'organització comarcal» (12.2).

L'apartat 2.5.3 explica que el govern i l'administració de la comarca corresponen al consell comarcal. El del Barcelonès ja no existeix: la Llei 1/2019, del 15 de febrer, va suprimir el Consell Comarcal del Barcelonès i els seus òrgans (article 1). El que se suprimeix és el consell, no la comarca. Les seves competències, activitats i serveis s'han de distribuir per decret del Govern (article 2). Llei 1/2019 al Portal Jurídic.

L'apartat 2.5.4 reprodueix l'article 91.3 de l'Estatut, i a l'examen aquesta és la lletra. Però el Tribunal Constitucional (Sentència 31/2010, FJ 41) l'interpreta així: els consells de vegueria només poden substituir les diputacions si els límits de les vegueries coincideixen amb els de les províncies. I la Llei 30/2010 ajorna la constitució dels consells fins que s'aprovin les modificacions de la normativa estatal, incloent-hi el règim electoral (disposició transitòria primera). Llei 30/2010 al BOE.

Aquest tema cita la Llei estatal 43/2003 de forests com a exemple de les potestats d'inspecció que donen les lleis sectorials, i en reprodueix el passatge sencer. La llei segueix vigent, però aquell passatge —els apartats 3 i 4 de l'article 58— el va derogar la Llei 4/2024, de 8 de novembre, bàsica d'agents forestals i mediambientals, en vigor des del 10 de novembre del 2024. De l'article 58 només queden dempeus els apartats 1 i 2.

LA PRESUMPCIÓ DE CERTESA, que és el que aquí importa, és ara a l'article 5.2 de la Llei 4/2024, i porta un matís: les actes i denúncies tenen valor probatori i presumpció de certesa «amb la ratificació prèvia en el cas d'haver estat negats per les persones interessades». Per a un tema de procediment administratiu això no és un detall menor, perquè toca com se sosté una acta davant d'una al·legació, i lliga directament amb l'article 77.5 de la LPACAP que aquest mateix apartat explica.

LES FACULTATS D'INSPECCIÓ són ara a l'article 5.1 i no diuen el mateix. L'article 5.1.a) parla d'accedir als llocs subjectes a inspecció i romandre-hi, amb respecte a la inviolabilitat del domicili, i de comunicar la presència a la persona inspeccionada llevat que això pugui perjudicar el compliment de les funcions; no hi surt cap llicència per entrar lliurement, en qualsevol moment i sense avisar. I la llista és més llarga: denunciar la desobediència o l'obstrucció, adoptar mesures cautelars proporcionals INCLÒS EL DECOMÍS —amb règim de dipòsit que en garanteixi la identificació i la conservació— i emetre informes tècnics, actes o atestats.

La Guia diu que l'article 149 de la Constitució reserva amb caràcter exclusiu a l'Estat la competència de regular el procediment administratiu. El que reserva l'article 149.1.18a és el procediment administratiu comú, i ho fa sense perjudici de les especialitats derivades de l'organització pròpia de les comunitats autònomes. Per això Catalunya té la seva Llei 26/2010, que aquest mateix tema explica.

Font: Constitució, article 149.

En quatre punts de la Llei 39/2015, la Guia no diu ben bé el que diu la llei.

L'ESMENA DE LA SOL·LICITUD (article 68.1). La Guia diu que, si no s'esmena en deu dies, es considera que l'interessat desisteix. La llei hi afegeix: «prèvia resolució», dictada en els termes de l'article 21.

L'EFICÀCIA DE L'ACTE (article 39.2). La Guia diu que l'eficàcia «pot quedar demorada». La llei diu que queda demorada quan ho exigeix el contingut de l'acte o està supeditada a la notificació, la publicació o l'aprovació superior.

ELS INFORMES. La Guia ho posa tot sota l'article 79, però la regla que són facultatius i no vinculants, llevat de disposició expressa en contra, és de l'article 80.1.

ELS DRETS DE L'ARTICLE 53. La Guia els numera de la a) a la j), i la llei de la a) a la i): el dret a consultar la informació per via electrònica és dins de la lletra a). Per tant, a partir d'aquest punt les lletres de la Guia van una per davant de les de la llei. Per exemple, no presentar documents originals és la lletra c) de la llei, no la d).

Font: Llei 39/2015.

La Guia recull cinc drets de la Llei 26/2010, els dels articles 21 a 25. Continuen vigents, però no són tots.

L'article 26 ja reconeixia el dret d'accés a l'expedient administratiu, amb còpia dels documents. I les reformes posteriors n'hi han afegit de nous. La Llei 9/2025, de 13 de novembre, hi afegeix l'atenció presencial sense cita prèvia obligatòria (article 21.4); el llenguatge clar i comprensible, els serveis proactius i personalitzats i la tramitació unificada (article 22.1); el dret a rectificar errors davant l'Administració (article 22 bis), i la protecció davant els errors de l'Administració en prestacions per a necessitats de subsistència (article 22 ter). El Decret llei 3/2026, de 24 de març, hi afegeix el dret d'accés a les dades i els documents propis a la seu electrònica (article 26 bis).

La Llei 11/2026, de 9 de juliol, precisa el 22 ter: quan no es compleixen les dues condicions que protegeixen la persona, l'Administració reclama el principal, però sense interessos de demora ni recàrrecs i amb plans de devolució flexibles.

Fonts: Llei 26/2010, Llei 9/2025, articles 1 a 4, Decret llei 3/2026, article 6.1 i Llei 11/2026, article 137.

En dos llocs, la Guia dona la regla general i calla l'excepció.

EL RECURS D'ALÇADA (article 122.2). Passats tres mesos sense resolució es pot entendre desestimat, «llevat» del cas de l'article 24.1: si l'alçada es dirigia contra la desestimació per silenci d'una sol·licitud, el nou silenci és estimatori, tret de les matèries que aquell mateix article enumera.

ELS DIES INHÀBILS (article 30.6). Un dia hàbil en un lloc i inhàbil en un altre és inhàbil en tot cas, però no als registres electrònics: l'article 31.3 hi aplica el calendari de la seva seu i exclou aquesta regla.

Font: Llei 39/2015.

Des del 7 de novembre de 2024 hi ha una suspensió de terminis que la Guia no recull: la de la disposició addicional novena de la Llei 39/2015, afegida pel Reial decret llei 6/2024.

Quan el Consell de Ministres declara una zona afectada greument per una emergència de protecció civil, el mateix acord pot suspendre els terminis dels tràmits administratius per als interessats que viuen als municipis afectats i, si escau, per a altres interessats que acreditin que, per l'emergència, complir-los els és impossible o gravós. La suspensió dura fins que un nou acord del Consell de Ministres n'acorda la fi. No és automàtica i no és el mateix que l'ampliació per incidències tècniques o ciberincidents de l'article 32.

Fonts: Llei 39/2015, disposició addicional novena i Reial decret llei 6/2024, disposició final primera.

El temari (apartat 4.6) copia una redacció anterior de l'article 4 de la Llei 21/1987. La Llei 11/2026, de 9 de juliol, l'ha reescrit. El professorat universitari associat ja no diu «amb una durada determinada». On el temari diu catedràtics i professors universitaris, ara diu «personal docent i investigador d'universitats», i tots dos llocs han de ser a temps parcial. La docència habitual d'interès públic és «la formació, la formació per a l'accés a l'ocupació pública o el perfeccionament»: ja no diu «selecció». L'article també preveu ara el sector públic cultural i el professorat de formació professional, que el temari no recull.

El temari diu que estan prohibides les activitats relacionades directament amb les que desenvolupa «el funcionari». L'article 11 de la Llei 21/1987 diu una altra cosa, més àmplia: les que desenvolupa «el departament, l'organisme, l'entitat o l'empresa pública» on presta serveis.

El temari presenta la suspensió com la situació del funcionari que ja «ha estat sancionat». La provisional és una mesura cautelar durant l'expedient, i pot acabar sense sanció. La ferma ve d'una sentència penal o d'una sanció disciplinària, no només d'una resolució administrativa. Els trams de l'article 119 del Decret legislatiu 1/1997 tampoc no són els que dona el temari: fins a quinze dies per faltes lleus; més de quinze dies i fins a un any per greus; més d'un any i menys de sis per molt greus.

El temari diu que les administracions han d'«elaborar i aplicar» un pla d'igualtat. La disposició addicional setena del Reial decret legislatiu 5/2015 diu que l'han d'aprovar a l'inici de cada legislatura. La llista de matèries del temari també és anterior: l'article 46.2 de la Llei orgànica 3/2007, referit a les empreses, en demana almenys nou al diagnòstic, entre les quals la promoció, les condicions de treball amb auditoria salarial, l'exercici corresponsable i la infrarepresentació femenina.

El temari resumeix l'article 136 de l'Estatut com a «desenvolupament legislatiu i execució». L'article distingeix: competència exclusiva sobre el règim estatutari i l'ordenació i organització de la funció pública (lletra a), i compartida sobre els principis ordenadors, l'adquisició i pèrdua de la condició de funcionari, les situacions, i els drets, deures i incompatibilitats (lletra b). A més, a l'apartat 4.6 cita per error l'article 148.1.18 de la Constitució: és el 149.1.18.

El temari diu que el funcionari «ha de ser destituït» del seu lloc. L'article 113.1 del Decret 123/1997 diu «serà cessat». La destitució del càrrec de comandament és una altra sanció.

El temari diu que els articles 14 i 15 del Reial decret legislatiu 5/2015 regulen els drets, els deures i el codi de conducta: els deures i el codi són als articles 52 a 54. I presenta la Llei 30/1984 com a regulació bàsica: el mateix Reial decret legislatiu en deroga bona part, i només en queden vigents els articles que no esmenta la seva disposició derogatòria.

L'apartat 1.3.4.6 diu que les àrees d'especialització estan «sota la dependència directa de l'Àrea General». L'article 29.1 del Reglament ja no ho diu, des que el va modificar el Decret 12/2023, i l'article 112.2 d'aquest decret les fa dependre de la Divisió d'Especialitats.

L'apartat 1.3.4.5 diu que fa les convocatòries d'accés el conseller o consellera del departament al qual és adscrit el Cos. L'article 12.2 de la Llei 17/2003 diu «competent en matèria de funció pública».

L'apartat 1.3.4.13 diu que la jubilació forçosa es produeix «quan es compleixi amb els requisits de jubilació vigents». El text consolidat de l'article 26 de la Llei 17/2003 diu «quan compleixen els seixanta-cinc anys».

L'apartat 1.3.4.10 diu que l'àmbit de cada àrea bàsica el fixa el conseller competent en matèria de medi ambient. L'article 128.3 del Decret 12/2023 diu «seguretat pública». I la frase «l'àrea bàsica està assimilada orgànicament a negociat» ve de l'article 37.5 del Reglament, derogat per aquest decret.

El temari fonamenta l'apartat 1.1.1 en el Decret 184/2022 i diu que l'Administració de la Generalitat «queda organitzada en 14 departaments». Aquell decret està derogat pel Decret 133/2024, d'11 d'agost, i les dues dades que en surten han canviat.

EL NOMBRE: els departaments són 16, no 14.

EL NOM DEL TEU: el Departament d'Interior passa a denominar-se DEPARTAMENT D'INTERIOR I SEGURETAT PÚBLICA (article 1.4). És el nom que has de fer servir, i el que trobaràs a les normes posteriors al 2024.

El que no canvia és el fons: les competències sobre el medi natural que s'exerceixen a través del Cos d'Agents Rurals segueixen en aquest departament. O sia que tot el que el temari explica sobre QUÈ fa el departament continua bo; el que ha quedat enrere és com es diu i quants n'hi ha.

Aquesta matèria ja havia caducat quan vas obrir la Guia: l'examen de la convocatòria 01/24 ja citava el Decret 133/2024.

El temari (1.3.1 i 1.3.3) explica en present què va fer el Decret 244/2022 amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya: transformar l'Escola de Bombers i Protecció Civil en l'Escola de Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals de Catalunya i crear una Àrea de Continguts i Instructors d'Agents Rurals. Aquell decret està derogat pel Decret 240/2025, de 4 de novembre.

LA BONA NOTÍCIA és que el fons es manté: l'Escola de Bombers, Protecció Civil i Agents Rurals de Catalunya segueix existint, amb rang orgànic de subdirecció general, i el Cos d'Agents Rurals continua sent-hi una peça del sistema de formació.

EL QUE HAS D'ACTUALITZAR ÉS EL NOM I EL MAPA. La unitat que el temari anomena «Àrea de Continguts i Instructors d'Agents Rurals» es diu ara ÀREA DE CONTINGUTS DE FORMACIÓ I D'INSTRUCTORS D'AGENTS RURALS. I ja no penja sola: de l'Escola en depenen cinc unitats — el Servei de Formació de Bombers i Agents Rurals, el Servei de Formació de Protecció Civil (de nova creació), l'Àrea de Continguts de Formació de Bombers, l'Àrea d'Instructors de Bombers i l'Àrea de Continguts de Formació i d'Instructors d'Agents Rurals.

Una dada del preàmbul que val la pena retenir perquè explica el perquè de tot plegat: la reestructuració es justifica en l'increment previst de plantilles, amb l'objectiu d'arribar a 900 AGENTS RURALS L'ANY 2030.

Atenció, que aquí la derogació és PARCIAL i la trampa és fina. La Llei 43/2003 de forests segueix perfectament vigent; el que ha caigut són tres peces seves: la lletra q) de l'article 6 —la definició d'agent forestal— i els apartats 3 i 4 de l'article 58. Els va derogar la Llei 4/2024, de 8 de novembre, d'agents forestals i mediambientals, en vigor des del 10 de novembre del 2024. De l'article 58 només queden dempeus els apartats 1 i 2.

ON HA ANAT A PARAR CADA COSA. La definició d'agent forestal, a l'article 2 (i la remissió a l'apartat 6 de l'article 283 de la Llei d'enjudiciament criminal, a l'article 1.2.b). La condició d'agent de l'autoritat, a l'article 3.1. La qualificació de policia administrativa especial i policia judicial en sentit GENÈRIC, a l'article 3.2. La presumpció de certesa de les actes, a l'article 5.2. I les FACULTATS —accedir als llocs subjectes a inspecció, prendre mostres, fer fotografies—, a l'article 5.1.

TRES CANVIS QUE NO SÓN UN CANVI DE NÚMERO D'ARTICLE. Aquesta és la part que cau a l'examen:

1. LES ACTES. La presumpció de certesa continua existint, però hi ha una condició: opera «previa ratificación en el caso de haber sido negados por las personas interesadas». Si la persona interessada nega els fets, cal ratificació.

2. LES FACULTATS. L'article 5.1.a) parla d'accedir als llocs subjectes a inspecció i romandre-hi, amb respecte a la inviolabilitat del domicili; no hi surt cap llicència per entrar lliurement, en qualsevol moment i sense avisar. I la llista és més llarga del que el temari explica: denunciar la desobediència o l'obstrucció, adoptar mesures cautelars INCLÒS EL DECOMÍS —amb règim de dipòsit—, i emetre informes tècnics, actes o atestats.

3. LES PRIMERES DILIGÈNCIES. Com a policia judicial genèrica, l'article 4.1.c diu que els agents EFECTUEN les primeres diligències de prevenció, necessàries per comprovar els delictes i descobrir-ne els autors, i remet als articles 282 i 284 de la Llei d'enjudiciament criminal. No hi ha cap clàusula que les limiti.

I DUES COSES MÉS que el temari no pot portar i que són bona matèria. La protecció penal s'estén als fets ocorreguts FORA DE SERVEI quan siguin conseqüència o motivació de l'àmbit professional (article 3.1). I la llei dona cobertura expressa als drons (article 5.4) i a les unitats canines (article 5.5).

Si et trobes una pregunta que fonamenti qualsevol d'aquests punts en l'article 58 de la Llei 43/2003 o en la definició d'agent forestal de la llei de forests, la premissa ja no s'aguanta.

El temari explica en present el Pla estratègic del Cos d'Agents Rurals 2019-2024 i les seves VUIT LÍNIES ESTRATÈGIQUES (dimensionament i estructura de comandament, model organitzatiu, nivell de servei, visibilitat i comunicació, eficiència dels processos, formació i gestió del coneixement, recursos materials i adaptació de la normativa). Aquell pla ha exhaurit el seu horitzó temporal i el vigent és un altre: el Pla estratègic de la Direcció General dels Agents Rurals 2026-2030, «Guardians de la natura».

No és el mateix pla amb dates noves. Canvia fins i tot de qui és: el vell era del Cos i el vigent és de la DIRECCIÓ GENERAL dels Agents Rurals. I l'estructura ja no són vuit línies sinó CINC GRANS REPTES: fer créixer i millorar l'organització; impulsar la digitalització; cuidar el talent i el coneixement; reforçar la qualitat, la millora contínua i el benestar de les persones; i enfortir la comunicació i les aliances amb altres institucions.

Cap xifra, eix ni objectiu del pla 2019-2024 val per al vigent. Si una pregunta et demana les línies estratègiques del pla, la resposta surt del pla nou.

El pla vigent incorpora a més la perspectiva de gènere com a principi transversal, i situa entre les prioritats la prevenció i investigació d'incendis forestals i la gestió de les problemàtiques creixents de la fauna salvatge —accidents de trànsit, danys als conreus, espècies invasores i convivència amb grans carnívors.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentència d'11 de juliol de 2023 (recurs 80/2020), declara nuls de ple dret els articles 2; 5.2; 6.1.c), d) i e); 7; 8; 9.1; 14; 16; 21 i 25 del Decret 249/2019. La sentència és ferma des del 8 d'abril de 2026 i la Resolució ISP/1929/2026, de 13 de juny, en publica la part dispositiva. La resta del Decret continua vigent. El recurs el va presentar la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya.

La Llei 17/2003 del Cos d'Agents Rurals, que estudies en aquest tema, no tenia cap article sobre carrera professional. Ara en té un: l'article 17 bis, que hi va afegir l'article 53 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol. El teu temari no el pot recollir perquè es va tancar el desembre del 2023.

QUÈ ÉS. Un pla de carrera professional que reconeix individualment el desenvolupament professional mitjançant processos selectius de promoció interna i de progressió, amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat. L'aprova el GOVERN, a proposta de la persona titular del Departament d'Interior — fixa't en el rang, que és el que més es falla.

LES TRES PECES QUE HAS DE SABER. Els ITINERARIS professionals, estructurats en nivells d'expertesa, s'estableixen per ORDRE de la persona titular competent en matèria de seguretat pública i amb NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA PRÈVIA; la negociació no és opcional. Els nivells reconeguts es CONSOLIDEN segons les regles generals del grau personal, llevat que no s'acreditin les aptituds requerides. I el PLA FORMATIU l'elabora l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en col·laboració i coordinació amb la direcció general d'agents rurals.

Hi ha també un complement de carrera professional nou dins de les retribucions complementàries.

L’article 19 del Decret llei 3/2026 afegeix l’article 23 bis i la disposició transitòria sisena a la Llei 17/2003. La Generalitat ha de rescabalar els membres del Cos pels danys materials o lesions en ocasió o com a conseqüència del servei, sempre que no hi concorrin dol o negligència. Resol la persona titular de la Secretaria General, després d’un expedient iniciat d’ofici o a sol·licitud del funcionari. La resolució ha de determinar la procedència del rescabalament i, si escau, l’origen dels danys, la causalitat amb el servei i la valoració econòmica. S’exclouen els danys coberts per altres sistemes i els derivats de fets fortuïts. La DT sisena ho aplica a fets anteriors si hi ha sentència penal ferma que condemni un tercer a satisfer la responsabilitat civil i aquest tercer és declarat insolvent.

Aquest tema fonamenta en la Llei estatal 43/2003 de forests quatre coses de l'apartat 2.1: qui és un agent forestal, la remissió a l'apartat 6 de l'article 283 de la Llei d'enjudiciament criminal, què fan com a policia judicial genèrica i a qui han de prestar auxili. Aquella llei segueix vigent, però els preceptes que deien això —la lletra q) de l'article 6 i els apartats 3 i 4 de l'article 58— els va derogar la Llei 4/2024, de 8 de novembre, bàsica dels agents forestals i mediambientals, en vigor des del 10 de novembre del 2024.

ON ÉS ARA CADA COSA. La definició d'agent forestal, a l'article 2 de la Llei 4/2024. La remissió a l'article 283.6 de la Llei d'enjudiciament criminal, a l'article 1.2.b. La condició d'agent de l'autoritat, a l'article 3.1. I la qualificació de policia administrativa especial i de policia judicial en sentit GENÈRIC —genèric, no específic—, a l'article 3.2, que hi afegeix que actuen en auxili dels jutges i tribunals i del Ministeri Fiscal.

EL PUNT MÉS FI D'AQUEST TEMA. L'article 4.1.c de la Llei 4/2024 diu que, com a policia judicial genèrica, els agents EFECTUEN les primeres diligències de prevenció, «necessàries per comprovar els delictes i descobrir els delinqüents», i remet als articles 282 i 284 de la Llei d'enjudiciament criminal. No hi ha cap clàusula que les limiti, i la remissió no és només al 284. El mateix article hi suma una cosa que abans no hi constava: fer les actuacions que els ordenin el Ministeri Fiscal o els tribunals, i formular les denúncies de les infraccions que coneguin.

L'AUXILI A LES FORCES I COSSOS DE SEGURETAT té un peu nou. L'article 6 de la Llei 4/2024 diu que els agents exerceixen les seves funcions en col·laboració amb les forces i cossos de seguretat, en l'exercici de les competències respectives i en els termes legalment establerts. No hi ha cap remissió a l'article 4 de la Llei orgànica 2/1986: si una pregunta hi fonamenta el deure, parteix d'un precepte que ja no és viu.

Article 340 bis.3, apartat 2.2.5.1: la Guia diu «presó de dotze anys vint-i-quatre mesos». El Codi penal diu de dotze a vint-i-quatre mesos. Article 340 bis.1: on la Guia diu «el que fos de les activitats legalment regulades», el Codi diu «fora de les activitats». Article 322: la Guia en numera els apartats a) i b); al Codi són 1 i 2.

El període del senglar no s’acaba el 31 de març. La redacció original de l’apartat 2.2.1.1 de la Resolució ARP/2305/2026, de 6 de juliol, situava el període del porc senglar de l’1 de juny de 2026 al 31 de març de 2027 amb aguait diürn i batuda, i a part, de l’1 d’abril al 31 de maig de 2027, només aguait diürn o acostament. Aquella redacció donava peu a confusió sobre els mètodes, i la Resolució ARP/3289/2026, de 15 de setembre, la va substituir.

Ara, fora de les reserves i de les zones de caça controlada (que segueixen els seus plans tècnics anuals), el període hàbil del porc senglar va de l’1 de juny de 2026 al 31 de maig de 2027, ambdós inclosos. Entre l’1 d’abril i el 31 de maig de 2027, només es pot caçar amb aguait diürn o acostament. El mufló i la daina: del 6 de setembre de 2026 al 28 de març de 2027.

Si trobes el 31 de març en apunts o resums d’aquest estiu, és la redacció de juliol, que ja no és vigent.

El temari es recolza en la Resolució ACC/929/2023 —la resolució anual de vedes de la temporada 2023-2024— i la cita divuit vegades, sempre en present: «Actualment, la Resolució ACC/929/2023 … determina». La vigent és la Resolució ARP/2305/2026, de 6 de juliol, per a la temporada 2026-2027.

AIXÒ NO ÉS UNA DEROGACIÓ QUALSEVOL, I VAL LA PENA ENTENDRE-HO BÉ, perquè et servirà cada any: la resolució de vedes es publica CADA TEMPORADA i substitueix l'anterior. O sia que no és que el temari hagi quedat enrere una vegada; és que qualsevol dada concreta que en tregui —espècies objecte d'aprofitament, períodes hàbils, dies de caça, cupos, vedes especials— caduca sola cada any.

QUÈ FER-NE, DONCS. El que has d'estudiar del temari és el MARC: què és una resolució de vedes, què li toca fixar, com es relaciona amb la Llei de caça i amb els plans tècnics de gestió cinegètica, i quines regles no depenen d'ella. Les DATES i les LLISTES concretes, mira-les sempre a la resolució de la temporada en curs.

Si et trobes una pregunta amb un període hàbil o una espècie concreta, la referència bona no és mai el temari: és la resolució vigent.

MODIFICACIÓ DEL 2026. La Resolució ARP/3289/2026 substitueix l’apartat 2.2.1.1: senglar de l’1 de juny de 2026 al 31 de maig de 2027; de l’1 d’abril al 31 de maig de 2027, només aguait diürn o acostament. Per al mufló i la daina, del 6 de setembre de 2026 al 28 de març de 2027.

El temari explica la declaració d'emergència cinegètica a l'apartat 3.2, i el que hi llegeixes surt de la Resolució ACC/929/2023, que ja no és vigent. Avui la figura la regula el Decret llei 5/2024, de 24 d'abril, i el canvi no és de detall.

EL QUE HA CANVIAT DE FONS. El temari et deixa amb la idea que el sostre de la gestió cinegètica és el pla tècnic de gestió cinegètica i que la sobreabundància es resol amb autoritzacions excepcionals. Avui hi ha dos esglaons per damunt. Primer, el PLA DE CONTROL POBLACIONAL (article 12), que aprova la persona titular dels serveis territorials i que PREVAL sobre els plans tècnics de gestió cinegètica: és d'obligat compliment per a qui tingui l'aprofitament, respecte de l'espècie objectiu. I segon, si aquell pla no assoleix els objectius i es mantenen les circumstàncies que el van motivar, la DECLARACIÓ D'EMERGÈNCIA CINEGÈTICA (article 13), que PREVAL sobre els drets d'aprofitament existents i obliga la persona titular a consentir les actuacions de control autoritzades.

UN DETALL PETIT QUE ÉS MATÈRIA D'EXAMEN. El temari diu que la declaració es publica al web del Departament i al DOGC. El Decret llei 5/2024 diu una altra cosa: el procediment s'inicia d'ofici, es tramita D'URGÈNCIA i la resolució s'ha de NOTIFICAR a les persones interessades. Compte a no barrejar-ho amb el pla de control poblacional, que sí que es publica al web (article 12.6).

I ON NO HO BUSQUIS. Aquest règim ja no és a la resolució anual de vedes: la vigent, l'ARP/2305/2026, no en diu ni una paraula. Si el busques allà seguint el consell de l'altre avís d'aquest tema, no el trobaràs i et quedaràs amb la versió del temari, que és la caducada.

Hi ha una tercera figura que el temari tampoc no coneix i que et pot sortir: la PERSONA QUALIFICADA (article 14), exigida per executar control poblacional en horari nocturn o amb mètodes, instruments o armes prohibits amb caràcter general. Prohibits amb caràcter general vol dir per a la caça ordinària: aquestes actuacions es fan a l'empara d'una autorització excepcional, i per això acreditar-ne deu és una de les dues vies per tenir aquesta condició, al costat de la formació de l'annex 3.

El temari (apartat 3.1.9) diu que les persones majors de catorze anys no poden caçar si no porten el DNI o el passaport. L'article 36.2 del Reglament de caça, aprovat pel Decret 506/1971, ho diu dels majors de setze anys.

El temari (apartat 3.1.2) cita la Directiva d'hàbitats com a Directiva 94/43/CEE. És la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992. La 94/43/CE és una altra norma, sobre productes fitosanitaris.

El temari (apartat 3.5.1.1) posa entre les infraccions administratives molt greus emprar esquers enverinats (lletra a) i utilitzar explosius amb fins de caça (lletra m). L'article 336 del Codi penal castiga com a delicte emprar per a la caça, sense estar legalment autoritzat, verí, mitjans explosius o altres instruments o arts de similar eficàcia destructiva o no selectiva per a la fauna. I la disposició derogatòria única.1.e del Codi només converteix en infraccions administratives molt greus els delictes i les faltes de la Llei 1/1970 que el Codi no conté. Aquestes dues conductes hi són contingudes: no compten com a infracció administrativa.

La Llei 11/2026, de 9 de juliol, article 11.1, estableix el règim següent.

Resten exempts de pagar la taxa d’expedició de llicències de caça: majors de 65 anys; persones entre 14 i 25 anys; dones; persones amb discapacitat igual o superior al 33% reconeguda pel departament competent o per l’òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent; guardes de reserves de fauna; tècnics especialistes en medi natural, especialitat de gestió cinegètica i piscícola; i agents rurals que per raons dels serveis que els són propis requereixen l’ús d’armes de caça. L’exempció de la taxa no dispensa de tenir llicència.

El temari (apartat 3.4.1) reprodueix l'annex 1 de l'Ordre de 17 de juny de 1999, on surten el morell de cap roig i el de plomall, i diu que la Resolució ACC/929/2023 els exceptuava. La resolució vigent, l'ARP/2305/2026, ja no els cita a l'apartat 1.1, que només n'exceptua quatre (estornell negre, xarrasclet, fredeluga i griva cerdana). Però no es poden caçar: el resum oficial de la temporada 2026-2027 els posa entre les espècies que no es poden caçar, i el Decret 172/2022 (annex 2) els relaciona entre les espècies protegides de categoria C. La Resolució ACC/923/2024, per a la temporada 2024-2025, ho va escriure així a l'apartat 1.3: no són objecte d'aprofitament cinegètic, «inclosos en la Relació d'espècies protegides de la fauna salvatge autòctona de l'annex 2 del Decret 172/2022».

El Reglament (UE) 2021/57 afegeix el punt 11 a l’entrada 63 de l’annex XVII del REACH. Des del 15 de febrer de 2023, prohibeix en zones humides o a menys de 100 metres disparar munició amb plom igual o superior a l’1% en pes i transportar-ne mentre es dispara o es va a disparar en una zona humida. Si s’hi transporta munició mentre es dispara o es va a disparar, es presumeix que es dispara en zones humides, llevat que es demostri un altre tipus de tir. El punt 13 defineix «munició» per a aquesta restricció com la destinada a una càrrega o cartutx d’escopeta; no estén la regla a tota mena de munició. La norma estatal de l’article 65.3.j de la Llei 42/2007 prohibeix la tinença i l’ús de munició amb plom durant la caça i el tir esportiu a les zones humides de Ramsar, de Natura 2000 i d’espais naturals protegits.

L'apartat 4.2.6 reprodueix el quadre dels articles 155 a 157 del Reglament d'armes, escrit quan regia la Llei orgànica 1/1992. La Llei orgànica 4/2015 deroga aquella llei i les disposicions d'igual o inferior rang que s'hi oposin (disposició derogatòria única). Usar armes prohibides i usar armes curtes sense llicència, que el quadre posa com a molt greus, són greus (articles 36.10 i 36.12), i només serien molt greus si causessin perjudicis molt greus (article 35.2). A més, l'encapçalament de la Guia diu «Infraccions molt greus» i tot seguit «seran considerades infraccions greus»: l'article 155 diu «muy graves».

L'apartat 4.1.6.7 diu que la vigència és «en tot cas, de cinc anys». L'article 113.1 del Reglament diu «por un período máximo de cinco años, que podrá prorrogarse» mentre es mantingui la titularitat de les armes.

A la 3a categoria (4.1.3) s'ha perdut un número: el correcte és 3a 1 ratllades esportives del .22, 3a 2 escopetes i 3a 3 aire comprimit de més de 24,2 joules (article 3). A la llicència C (4.1.6.9), on diu «1a 2a, 1, o 3a 2» ha de dir 1a, 2a 1 o 3a 2 (article 124).

L'apartat 4.2.5 parla d'«armes de foc sotmeses a llicència», «autoritats governatives» i tres obligacions. L'article 144.1 vigent diu «armas de fuego» i «a las autoridades o a sus agentes», i n'afegeix dues: que armes i municions no siguin fàcilment accessibles de manera conjunta, i una supervisió adequada, mantenint-les sota control durant el transport i l'ús.

L'autorització de concursos o activitats amb armes de l'apartat 4.2.5 és del delegat o subdelegat del Govern de la província (article 149.3; disposició addicional primera del Reial decret 976/2011). L'article exclou també els «espacios permitidos por las autoridades competentes», que la Guia no esmenta.

A l'apartat 4.1.6.6, on diu «Comunitat Econòmica Europea», l'article 110.1 vigent diu «Unión Europea».

La Guia diu «modificat el 2020»: és el Reial decret 726/2020. Després, el BOE només recull el Reial decret 653/2023 (article 9) i dues ordres del 2025 (ITC 1 i 4).

El temari (apartat 5.1.1) diu que l'article 119 de l'Estatut inclou, dins de la competència exclusiva en pesca fluvial, la delimitació d'espais protegits. Ho diuen igual els preàmbuls de la Llei 22/2009 i del Decret 190/2025, però al text de l'Estatut aquesta matèria és a l'apartat 2, amb la pesca marítima i recreativa en aigües interiors. L'apartat 1, el de la caça i la pesca fluvial, inclou la planificació i la regulació, i la regulació del règim d'intervenció administrativa, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles.

El temari es fonamenta repetidament en la Resolució ACC/483/2023, que ordenava la pesca a les aigües continentals de la temporada 2023. La vigent és la Resolució ARP/902/2026, de la temporada 2026.

COM AMB LES VEDES DE CAÇA, això es renova CADA TEMPORADA, i aquesta és la lliçó que et servirà cada any: la resolució de pesca es publica anualment i substitueix l'anterior, o sia que qualsevol tram, zona o llista concreta que el temari en tregui caduca sola.

EN CONCRET, el temari remet a aquella resolució per a quatre coses, i les quatre s'han de llegir de la vigent: les zones de RESERVA GENÈTICA de truita (annex II), els REFUGIS DE PESCA (annex III), les zones de PESCA LLIURE SENSE MORT (annex IV) i les zones de PESCA CONTROLADA amb els seus plans tècnics de gestió piscícola (annex V).

DUES REGLES HAN CANVIAT DE SENTIT, i aquí no n'hi ha prou de llegir una llista nova: la resposta és la contrària de la del temari.

ELS HAMS. El temari només exigeix l’ham sense arponet a les zones sense mort, i a les ZPC amb mort el permet amb arponet; en aigües de ciprínids, amb arponet o sense. La Resolució ARP/902/2026, apartat 5.1, admet hams simples sense arponet o amb l’arponet completament aixafat a totes les ZPC i ZLLSM de salmònids i a les zones intensives; en aquestes últimes també admet hams triples sense arponet o amb els arponets completament aixafats.

En aigües de ciprínids, l’apartat 5.2 admet, a totes les ZPC i ZLLSM, hams simples sense arponet o amb l’arponet completament aixafat amb esquers naturals, i hams simples o triples sense arponet amb esquers artificials. L’excepció ordinària amb arponet s’aplica a les ZPC de les àrees de l’annex VI catalogades per a carpa, perca americana, silur i sandra. També s’admet en les competicions autoritzades que es facin a les àrees de l’annex VI i al primer tram de la ZLLSM EB-01, del pont de la C-42 a Tortosa fins a la desembocadura. En aquests supòsits s’admeten hams simples amb arponet o sense amb esquers naturals, i simples o triples amb arponet o sense amb esquers artificials. Es manté el màxim de dos hams per línia amb esquer natural.

EL GRUMEIG. El temari el permet en aigües de ciprínids a qualsevol pescador durant l'acció de pesca (2 kg en sec o 5 litres per dia), i fins a 6 kg o 17 litres en competicions oficials. La resolució vigent (apartat 6.3) el prohibeix amb caràcter general. Només el poden fer servir les persones federades en competicions autoritzades i en els entrenaments dels 20 dies anteriors, a zones de ciprínids no intensives. Els 2 kg o 5 litres són ara el màxim dels entrenaments, i dels 6 kg o 17 litres no en queda res.

EL QUE SÍ QUE SEGUEIX BO és tot el marc conceptual, que és el gruix de l'apartat i no depèn de la resolució anual: què és una zona de reserva genètica, què és un refugi de pesca, què vol dir pesca sense mort, la diferència entre zona de pesca controlada i controlada intensiva, i que a les zones de pesca controlada cal, a més de la llicència, el permís de pesca corresponent. Les definicions són de la Llei 22/2009 (articles 2 i 26-29) i del Decret 190/2025 (article 4); el que la resolució anual hi posa és la LLISTA de trams concrets.

SALABRE I CAPTURES VIVES (apartats 7.2-7.3). El salabre és obligatori en salmònids i zones intensives, sense l'antiga excepció limítrofa amb Aragó; es recomana en ciprínids. En aigües de ciprínids només es mantenen vives les captures no exòtiques de competicions autoritzades, amb viver o sac de retenció. La targeta federativa sola no ho permet.

ESTURIÓ EUROPEU (apartat 2.1). En captura accidental: fotografia, data, lloc i codi de l'etiqueta si en porta; retorn immediat al punt de captura; avís al 112 i informació a bustia_idece@gencat.cat.

Operacions amb finalitat comercial (Decret 51/2024, articles 2.g i 3.h). Els productes pesquers inclouen la pesca marítima i continental. Es prohibeixen la tinença, el transport, l’emmagatzematge, la transformació i l’exposició amb finalitat de comercialitzar productes de pesca recreativa i esportiva de superfície o subaquàtica. No és una prohibició general de transportar captures per a l’autoconsum. Es manté l’excepció de la Llei 22/2009 relativa als plans específics aprovats; no s’estén automàticament al règim del Decret 51/2024.

El Decret 190/2025 desplega la Llei 22/2009. L'article 4 fixa quatre categories de trams: refugis, zones lliures sense mort, zones controlades amb les seves subcategories i zones en instal·lacions privades. Les intensives no són una categoria independent.

INSTAL·LACIONS PRIVADES (article 17). Cal comunicar l'inici de l'aprofitament, acreditar titularitat o autorització i aportar inventari o llista d'espècies, cartografia 1:5.000 i fotografies. Cal permetre les inspeccions; qui hi pesca ha de dur l'autorització del propietari. Les repoblacions i translocacions continuen requerint autorització. La DT quarta va donar sis mesos des de l'entrada en vigor per comunicar els aprofitaments existents.

INTENSIVES (article 16.5 i DT tercera). No poden situar-se en les figures de protecció enumerades a l'article 16.5 ni en reserves genètiques. Les ja autoritzades dins d'espais naturals de protecció especial poden continuar com a màxim tres anys des de l'entrada en vigor, sense ampliar l'extensió. ESPÈCIES (article 3). El temari en dona tres categories, les de l'article 18 de la Llei: protegides, pescables i introduïdes. El Decret en fixa quatre: no pescables, que inclouen les protegides o amenaçades; pescables; exòtiques catalogades com a invasores, i exòtiques no catalogades com a invasores. La resolució anual ja fa servir aquestes quatre.

Estudia aquests règims als apartats corresponents del resum.

El temari (apartat 6.4.1, lletra i) diu que usar coles o substàncies enganxoses amb vertebrats és lleu «amb l'excepció que estiguin emparats per una autorització excepcional». L'article 44.2.i del text refós diu «amb l'excepció prevista en l'article 9.2», i aquest article no parla de cap autorització: només admet, excepcionalment, substàncies enganxoses per controlar plagues de rosegadors, si es justifica per qüestions sanitàries, de seguretat o d'urgència, sense afectar cap espècie protegida ni el medi natural, amb personal professional i en llocs tancats. Per als ocells, remet als mètodes de la normativa comunitària i la legislació bàsica estatal.

Atenció, que aquí no hi ha cap norma derogada: el text refós de la Llei de protecció dels animals segueix vigent. El que ha canviat és el CONTINGUT de dos apartats seus, els articles 46.1 i 48.1, reescrits per l'article 121 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, en vigor des del 14 de juliol del 2026.

LES MULTES (article 46.1). Les infraccions LLEUS passen de 300-3.000 € a 500-10.000 €; les GREUS, de 3.001-9.000 € a 10.001-50.000 €; les MOLT GREUS, de 9.001-45.000 € a 50.001-200.000 €. El sostre es multiplica per més de quatre.

LA VALORACIÓ DE LA FAUNA PROTEGIDA (article 48.1), que ja ha sortit a l'examen (convocatòria 01/24). Compte, que aquí no funciona igual que les multes: cada categoria té UN SOL valor, no un tram. La categoria A passa a 10.000 € (abans eren 6.000); la B, a 5.000 € (abans 2.000); la C, a 1.000 € (abans 300), i la D, a 500 € (abans 100).

LES DUES REGLES DE TANCAMENT ES MANTENEN, i convé no perdre-les entre els números nous. Primera: per la mort o la irrecuperabilitat de qualsevol vertebrat salvatge no cinegètic s'aplica com a mínim el valor de la categoria D —amb l'excepció dels rosegadors no protegits i dels peixos, i llevat dels supòsits autoritzats. Segona: a les espècies salvatges de presència accidental o ocasional a Catalunya que no hi siguin per acció humana se'ls aplica el valor de la categoria C.

COMPTE AMB L'ARTICLE 45.1: encara diu «multes de fins a 45.000 euros», però el 46.1 vigent arriba fins a 200.000 euros per a les molt greus. La llei es contradiu a si mateixa: els trams i el sostre que es pregunten són els del 46.1.

El criteri de totes o la majoria de les característiques morfològiques té una excepció que el temari omet: els gossos guia o d’assistència acreditats i ensinistrats en centres oficialment reconeguts, d’acord amb la legislació autonòmica o estatal, i els que es troben en fase d’instrucció per adquirir aquesta condició. L’article 2.1.b del RD 287/2002, en la redacció del RD 1570/2007, limita l’excepció a aquest criteri. No l’estenguis a les races de l’article 2.1.a ni als supòsits d’agressivitat o agressions de l’article 2.2.

El temari (apartat 6.1.3) dona la llista de races sense els encreuaments, i n'hi són: la Llei 10/1999 (article 1.c) diu «o a llurs encreuaments» i el Reial decret 287/2002 (article 2.1.a), «y a sus cruces». A més dels gossos que han tingut agressions, també ho són els que manifestin un caràcter marcadament agressiu (article 2.2 del Reial decret). En aquests casos ho determina l'ajuntament, amb criteris objectius i amb l'informe previ d'un veterinari (article 2.2 del Decret 170/2002).

L’aplicació general comença el 31 d’agost de 2028 (article 33). La identificació i el registre de l’article 20.7 s’aplicaran el 31 d’agost de 2030 als operadors i a qui comercialitzi gossos o gats; el 31 d’agost de 2036, als propietaris i altres persones que no siguin operadors ni comercialitzin gossos; i el 31 d’agost de 2041, en el cas dels gats. Avui no canvia cap resposta ni elimina les obligacions d’identificació ja vigents a Catalunya.

Aquesta llei estatal ja era vigent quan es va tancar la Guia —va entrar en vigor el 29 de setembre del 2023, i la Guia és de desembre— però el temari només en recull les exclusions i els òrgans que crea. No és, doncs, un canvi posterior: és una absència.

EL MARC, PRIMER, PERQUÈ NO ET CONFONGUIS. El temari t'explica el text refós de la Llei de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008). La Llei 7/2023 és legislació bàsica estatal (article 1.1 i disposició final sisena) i només deroga les disposicions d'igual o inferior rang que s'hi oposin (disposició derogatòria única). Té regles que el temari no recull.

PRIMERA: L'ASSEGURANÇA, PREVISTA PERÒ ENCARA NO EXIGIBLE. L'article 30.3 preveu que tota persona titular d'un gos inclòs en l'àmbit de la llei contracti i mantingui en vigor una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers DURANT TOTA LA VIDA de l'animal, per l'import que fixi el reglament. No només els potencialment perillosos: cal respectar les exclusions de l'article 1.3, com els gossos de caça, pastors, de guarda del bestiar, de rescat i els altres animals d'activitats específiques o professionals. Però una nota informativa de la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions i de la Direcció General de Drets dels Animals, de 18 de setembre de 2023, diu que no és efectivament aplicable fins al desplegament reglamentari, llevat que una norma autonòmica o local, o l'activitat del gos, ho exigeixi. A 1 de novembre de 2026 no consta aprovat aquest reglament. El curs de l'article 30.1-2 també correspon a aquest àmbit: gratuït, de validesa indefinida i amb contingut de determinació reglamentària.

SEGONA: LA VENDA. Els gossos, els gats i els furons només es poden vendre directament des de la persona criadora REGISTRADA i sense intermediaris (article 55.1). El matís que es falla: no s'ha acabat la venda entre particulars, el que s'ha acabat és que qui ven no hagi d'estar registrat — i per als criadors no comercials, com els puntuals, la inscripció al Registre és AUTOMÀTICA en registrar el primer animal reproductor (article 54.2).

TERCERA: LES BOTIGUES. Queda prohibit comercialitzar gossos, gats i furons a les botigues d'animals, i també exhibir-los i exposar-los al públic amb finalitat comercial (article 27.l). Les botigues que en venien van tenir dotze mesos des de l'entrada en vigor per deixar de fer-ho (disposició transitòria quarta). És per espècie: l'article 55.4 preveu la venda a les botigues dels animals sense sistema d'identificació individual.

DUES COSES QUE NO HAN PASSAT, i que et poden preguntar. El reglament del llistat positiu d'animals de companyia no consta aprovat, o sia que això no elimina les prohibicions transitòries de la DT segona, que tens al paràgraf següent. I la Llei 50/1999 de gossos potencialment perillosos NO està derogada.

LA PROHIBICIÓ TRANSITÒRIA (DT segona). Fins a l'aprovació i publicació del llistat positiu corresponent, es prohibeix tenir com a animals de companyia: artròpodes, peixos i amfibis amb mossegada o verí de risc greu; rèptils verinosos i els de més de 2 kg en estat adult, excepte els quelonis; tots els primats; mamífers silvestres de més de 5 kg en estat adult; i espècies la tinença en captivitat de les quals impedeixi altra normativa estatal o comunitària. La DT va establir sis mesos des de l'entrada en vigor per comunicar les tinences existents a les autoritats. L'absència de llistat positiu no elimina aquesta prohibició transitòria.

ALTRES REGLES DE LA LLEI, dins del seu àmbit: la supervisió (cap gos sol més de 24 hores) i els balcons i vehicles, les subjeccions i els collars de càstig, el sacrifici i l'eutanàsia, l'esterilització dels gats abans dels sis mesos i la venda per Internet. Les tens explicades al resum d'aquest tema, cadascuna al seu apartat.

El teu temari dona la taula de valoració de la fauna protegida amb els imports antics, i la dona sencera: A 6.000, B 2.000, C 300 i D 100 euros. L'article 121 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, en vigor des del 14 de juliol del 2026, va reescriure l'article 48.1 del text refós i els va multiplicar: A 10.000, B 5.000, C 1.000 i D 500 euros.

AIXÒ NO ÉS UNA XIFRA DE TEST QUALSEVOL. Aquesta taula és la que fa servir un agent rural per valorar el dany en un atestat, o sia que el número no només canvia la resposta d'una pregunta: canvia el càlcul d'un expedient real.

LES MULTES TAMBÉ HAN PUJAT. El mateix article 121 va tocar l'article 46.1 del text refós: les infraccions lleus passen a 500-10.000 €, les greus a 10.001-50.000 € i les molt greus a 50.001-200.000 €.

Compte amb una cosa que es confon sovint: aquí no hi ha cap norma derogada. El text refós de la Llei de protecció dels animals segueix vigent; el que ha canviat és el contingut de dos dels seus articles.

El temari dona com a operatives les dades de la resolució anual de vedes de la temporada 2023-2024 (Resolució ACC/929/2023). La vigent és la Resolució ARP/2305/2026, de la temporada 2026-2027, i la resolució es renova CADA ANY: cap data concreta del temari serveix per a la temporada en curs.

LA FALCONERIA n'és l'exemple. El temari dona el període hàbil de la temporada 2023-2024; a la resolució vigent és el comprès entre el segon diumenge d'octubre de 2026 i el quart diumenge de febrer de 2027. L'any que ve serà un altre. El que NO canvia i sí que has de saber-te és la regla permanent que el mateix temari recull: es prohibeix caçar amb ocells de falconeria entre el primer diumenge de març i el tercer diumenge de juliol, ambdós inclosos. I també es manté que als terrenys cinegètics d'aprofitament comú la caça amb falconeria s'exerceix, a més dels diumenges i festius no locals, els dijous i els dissabtes.

EL CONILL DE BOSC AMB FURA és el cas contrari, i per això val la pena mirar-s'hi: aquí el temari encerta i la resolució vigent diu el mateix. Segueixen sent les mateixes comarques —l'Urgell, el Pla d'Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues a Lleida; l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès a Tarragona; el Baix Ebre i el Montsià a les Terres de l'Ebre— i el mateix període, de l'1 de juliol al 31 d'agost, amb les mateixes condicions de dany a l'agricultura. L'única cosa que ha quedat enrere és qui autoritza: el temari diu Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i avui és el DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ.

MODIFICACIÓ DEL 2026. La Resolució ARP/3289/2026 substitueix l’apartat 2.2.1.1: senglar de l’1 de juny de 2026 al 31 de maig de 2027; de l’1 d’abril al 31 de maig de 2027, només aguait diürn o acostament. Per al mufló i la daina, del 6 de setembre de 2026 al 28 de març de 2027.

Anul·lacions en falconeria. La Resolució MAB/3275/2002, de 28 d'octubre, publica el compliment de la sentència del TSJC de 29 de juliol de 1996, confirmada pel Tribunal Suprem el 18 de juny de 2002: declara nuls els articles 12 a 21 de l'Ordre de 3 d'octubre de 1990. El Departament també identifica com a anul·lats l'article 4.1.a, els articles 10 a 21 i el supòsit de l'article 26 relatiu als exemplars capturats legalment amb aquesta finalitat. La captura al medi natural no és una quarta via d'origen que es pugui afegir a les tres anteriors.

El temari reprodueix els annexos del Decret 172/2022. L'Ordre TED/1096/2026 (BOE del 19 d'octubre de 2026) ha inclòs al Catàleg espanyol *Bombus cullumanus* i *Bombus gerstaeckeri* com a «en perill d'extinció» i el cavallet de mar *Hippocampus guttulatus* com a «vulnerable». El temari els dona, respectivament, com a «vulnerables» i com a protegit no amenaçat. La disposició addicional quarta del Decret diu que la inclusió d'espècies noves o l'atribució d'un nivell superior al Catàleg espanyol comporten la modificació automàtica del català, i que la direcció general n'ha de donar publicitat amb una resolució al DOGC. A data de 2 de novembre de 2026 no hem trobat aquesta resolució.

El temari (7.1.3.3) reprodueix l'annex 1 del Decret 172/2022, del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada, i hi situa el llop (Canis lupus) entre les espècies «extintes com a reproductores a Catalunya». Des de la tardor de 2025, això ja no descriu la situació real.

QUÈ HA PASSAT. El 5 de novembre de 2025 el Govern va anunciar la primera llopada amb cadells a Catalunya en cent anys, detectada pel Cos d'Agents Rurals.

LA NORMA. El mateix Decret 172/2022 preveu aquest cas, i el temari ho explica al mateix apartat. Si una espècie catalogada com a extinta com a reproductora torna a reproduir-se a Catalunya, espontàniament o per un programa de reintroducció, i així ho confirma un informe tècnic de la unitat competent, la seva categoria ha de passar a ser «en perill d'extinció».

AVUI. La pàgina del llop del web de Medi Ambient de la Generalitat ja li dona el grau de protecció «En perill d'extinció». Aquest nou estat obliga a redactar i aprovar un pla de recuperació.

QUÈ RESPONDRE. Si et pregunten pel llop, la resposta és «en perill d'extinció». Entre els mamífers, els exemples que continuen sent inequívocs de la categoria «extintes com a reproductores» són el linx ibèric, el linx nòrdic, el vedell marí i el ratpenat de ferradura mitjà.

Actualització dels annexos europeus del CITES. El Reglament (UE) 2026/1383, publicat el 26 de juny de 2026 i en vigor des del 29 de juny de 2026, substitueix l'annex del Reglament (CE) 338/97. Per determinar la inclusió d'una espècie als annexos A, B, C o D cal consultar aquesta versió actualitzada; els apèndixs del Conveni i els annexos europeus són llistes diferents.

Tres règims diferents per al llop. La Directiva (UE) 2025/1237 suprimeix *Canis lupus* de l’annex IV de la Directiva 92/43/CEE i deixa l’espècie a l’annex V; permet mantenir proteccions estatals més estrictes i fixa la transposició, com a màxim, el 15 de gener de 2027. La DF dinovena de la Llei 1/2025 modifica l’annex del RD 139/2011 i manté al Llistat estatal les poblacions al sud del Duero. A Catalunya, el Decret 172/2022 preveu el pas d’«extinta com a reproductora» a «en perill d’extinció» quan es confirma la reproducció: el web oficial de Medi Ambient ja dona al llop aquest grau. Els canvis europeu i estatal no autoritzen caçar el llop a Catalunya.

El llop i Berna. En ratificar el Conveni, Espanya va formular una reserva perquè el llop rebés el règim de les espècies protegides de l'annex III. El canvi general del llop de l'annex II al III va entrar en vigor el 7 de març de 2025. L'article 7 exigeix regular qualsevol explotació perquè les poblacions es mantinguin fora de perill. Aquesta capa internacional s'ha de distingir del règim de la Unió Europea, del Llistat estatal i de la protecció catalana.

4. Activitats tradicionals de cant — l'article 34.3 preveu una possibilitat d'autorització de captura en viu, cria en captivitat, possessió i exhibició de pinsà comú, cadernera, verdum i passerell, condicionada al que estableixi el reglament i a no perjudicar-ne les poblacions. El DL 2/2011, article 1.3, va suprimir aquestes quatre espècies de l'annex del DL 2/2008. El règim temporal de captures del Decret 139/2014 va deixar de ser vigent el 31 de desembre de 2018. Aquell decret no permet tramitar captures actuals.

La disposició addicional vintena de la Llei 11/2026 obliga els posseïdors a comunicar, en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor, els fringíl·lids nascuts en captivitat que pertanyin fenotípicament a verdum, cadernera, passerell comú o pinsà comú. Cal identificar el posseïdor i la societat ocellaire i aportar un certificat d'una persona titulada en veterinària, biologia o ciències ambientals amb l'espècie, el sexe, la data de naixement, l'origen parental, el número d'anella i una fotografia.

No ho confonguis amb la captura: aquesta comunicació no és cap autorització per capturar ocells silvestres. L'article 34.3 condiciona la possibilitat excepcional de captura al desenvolupament reglamentari. El règim temporal del Decret 139/2014 va deixar de ser vigent el 31 de desembre de 2018 i no habilita captures actuals.

El Reglament (UE) 2021/57 afegeix el punt 11 a l’entrada 63 de l’annex XVII del REACH. Des del 15 de febrer de 2023, prohibeix en zones humides o a menys de 100 metres disparar munició amb plom igual o superior a l’1% en pes i transportar-ne mentre es dispara o es va a disparar en una zona humida. Si s’hi transporta munició mentre es dispara o es va a disparar, es presumeix que es dispara en zones humides, llevat que es demostri un altre tipus de tir. El punt 13 defineix «munició» per a aquesta restricció com la destinada a una càrrega o cartutx d’escopeta; no estén la regla a tota mena de munició. La norma estatal de l’article 65.3.j de la Llei 42/2007 prohibeix la tinença i l’ús de munició amb plom durant la caça i el tir esportiu a les zones humides de Ramsar, de Natura 2000 i d’espais naturals protegits.

El temari (apartat 8.1.6) reprodueix el Catàleg espanyol i la Llista de la Unió tal com eren en tancar-se l'edició de la Guia. Des de llavors han canviat totes dues, i cap d'aquestes normes en treu cap espècie. AL CATÀLEG ESPANYOL, l'Ordre TED/452/2025 hi va afegir Cydalima perspectalis, Vespa orientalis, Hypostomus plecostomus i els gèneres Pseudemys i Mauremys, excepte Mauremys leprosa. L'Ordre TED/1096/2026, en vigor des del 20 d'octubre de 2026, hi afegeix Crematogaster castanea, Messor cephalotes, Axonopus fissifolius, Paspalum notatum, Paspalum vaginatum, Stenotaphrum secundatum i el gènere Hydrocharis, excepte Hydrocharis morsus-ranae. A més, porta la família Colubridae a Canàries i a tot l'arxipèlag balear, amb excepció de les espècies nadiues que indica, i l'entrada del porc vietnamita passa a ser Sus scrofa var. domestica, amb els seus híbrids i els «minipigs»: s'aplica a mascotes, a animals lliures i a nuclis zoològics, i no a animals d'explotacions agràries. A LA LLISTA DE LA UNIÓ, el Reglament d'execució (UE) 2025/1422 hi afegeix 26 espècies. Dues, Castor canadensis i Neogale vison (el visó americà), s'hi apliquen a partir del 7 d'agost de 2027. També hi canvia noms: Eichhornia crassipes passa a Pontederia crassipes i Pennisetum setaceum a Cenchrus setaceus.

El temari (apartat 8.2.3.2) cita la Resolució anual de pesca sense número ni any. La vigent és la Resolució ARP/902/2026, que ordena les aigües continentals i es renova cada temporada. Hi ha quatre diferències. EL NOM: el salvelí s'hi diu truita de rierol. LA LLISTA: l'apartat 4.3 enumera 22 espècies exòtiques invasores, i només les sis que també dona el temari tenen aprofitament a les àrees de l'annex VI; la resta no es pot pescar intencionadament. L'ALTRA LLISTA: el temari diu que la brema blanca, la carpa herbívora i el foxí s'han de sacrificar en capturar-los. L'apartat 4.6 els dona aquest tractament en cas de captura accidental, hi afegeix el carpí, la tenca, el gobi ibèric, el gobi occità i la brema comuna, i al foxí hi ha Phoxinus dragarum on el temari deia Phoxinus phoxinus. ELS CRANCS: el cranc blau surt d'aquesta llista. L'apartat 4.8 prohibeix pescar-lo de manera recreativa, en reserva la pesca als professionals amb llicència específica i considera accidental fins a un exemplar. I l'apartat 4.9 prohibeix pescar el cranc de senyal, l'americà ratllat i el roig fora de programes de control amb autorització específica. El temari parla també de la pesca del cranc blau en aigües marítimes; aquesta resolució no regula aquestes aigües.

El temari (apartat 8.1.4) resumeix l'article 64 de la Llei 42/2007 sense esmentar les espècies naturalitzades. Són les exòtiques establertes amb caràcter permanent, introduïdes legalment abans de l'entrada en vigor de la Llei, sense indicis ni evidències d'efectes significatius al medi on viuen i amb un especial interès social o econòmic (article 3.29 ter). La suspensió de la catalogació o la descatalogació es pot fer declarant-les naturalitzades (article 64.3). La llista l'aprova la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat, a proposta de les comunitats autònomes i amb audiència prèvia dels interessats, per raons socials i econòmiques i provant la seva presència abans de l'entrada en vigor de la Llei (article 64.4). A més, els catàlegs autonòmics poden fixar mesures per al control o l'erradicació, no només per a l'erradicació, i poden incloure espècies d'aquesta llista (article 64.8).

El temari (apartat 8.2.2) dona dues infraccions de la Llei 42/2007. N'hi falta una que afecta directament el Catàleg: la possessió, el transport, el tràfic o el comerç d'espècies catalogades sense autorització (article 80.1.f). I a la solta no autoritzada, la Llei també hi inclou els animals domèstics (article 80.1.g bis). Aquestes tres infraccions són molt greus si els danys superen els 100.000 euros i, si no, greus; la de la solta també consta com a lleu si no hi ha danys o no superen aquesta xifra (article 80.2). Les multes són de 100 a 3.000 euros les lleus, de 3.001 a 200.000 les greus i de 200.001 a 2.000.000 les molt greus (article 81.1). Les infraccions prescriuen a l'any, als tres anys i als cinc anys, i les sancions, en els mateixos terminis (article 83).

El temari (apartat 8.2.4.2) diu que, d'acord amb el Reglament (UE) 1143/2014, no es poden tenir de forma voluntària espècies invasores de flora. L'article 7.1 ho prohibeix per a les espècies preocupants per a la Unió, no per a totes les invasores, i l'article 8 admet permisos perquè els establiments hi facin investigació o conservació ex situ.

El temari (apartat 8.1.5) dona la bústia especiesinvasores.tes@gencat.cat. El web del Departament sobre la xarxa d'alerta dona avui especiesinvasores.territori@gencat.cat.

El temari (9.5.2) gradua el perill d'incendi en una escala de QUATRE nivells, del 0 al 3, «per a cada comarca». Avui el Pla Alfa en té CINC, del 0 al 4, i s'apliquen a ESCALA MUNICIPAL, perquè les mesures preventives siguin més precises. No és només un nivell més al final: els graus de perill s'han desplaçat un escaló sencer. El temari fa nivell 2 = alt/molt alt i nivell 3 = molt alt/extrem; avui és nivell 0 = baix, 1 = moderat, 2 = alt, 3 = molt alt i 4 = extrem. Compte especialment amb l'abast municipal, que és fàcil de passar per alt si només et corregeixes els números.

Això arrossega el lligam amb l'INFOCAT, que el temari situa un nivell més avall: on ell diu que l'Alfa 2 porta a prealerta i l'Alfa 3 a alerta, avui és l'activació del nivell 3 la que pot implicar la fase de prealerta, i la del nivell 4 la que suposa l'activació en fase d'alerta. En tots dos casos el nivell del Pla Alfa no decideix sol: es valora junt amb altres indicadors de risc.

També canvia què passa a cada nivell. El temari atribueix als «nivells alt i extrem (2 i 3)» una llista d'activitats restringides. Avui, amb el NIVELL 3 queden suspeses totes les activitats amb risc d'incendi prèviament autoritzades o comunicades, i els Agents Rurals en fan vigilància exclusiva juntament amb prohibicions concretes: encendre foc a qualsevol espai obert, a les àrees de descans de la xarxa de carreteres i a les zones recreatives i d'acampada —fins i tot les habilitades—, la maquinària que generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques en terreny forestal i en la franja de 500 metres del voltant, el material pirotècnic, llançar o abandonar objectes en combustió i els bufadors i serres radials a menys de 500 metres de terreny forestal. El NIVELL 4 hi afegeix mesures extraordinàries als municipis afectats: es pot restringir l'accés als espais naturals protegits i altres zones forestals d'alta freqüentació —excepte per al veïnat i els serveis essencials— i altres activitats al medi natural, recollides en una resolució signada per la consellera d'Interior i Seguretat Pública.

El que NO ha canviat és la definició (9.5.1): el Pla Alfa segueix sent el procediment operatiu del Cos d'Agents Rurals, vigent tot l'any, i el mapa el continua elaborant diàriament la Direcció General dels Agents Rurals. El règim ordinari de les activitats amb risc d’incendi forestal en terrenys forestals o en l’àrea d’influència corresponent es regeix per l’article 40 bis de la Llei 6/1988: autorització administrativa durant el període d’alt perill i declaració responsable fora d’aquest període. L’article remet al reglament per determinar les activitats i el període d’alt perill; no fixa aquestes dates. La suspensió d’activitats al nivell 3 del Pla Alfa és una mesura diferent del tràmit ordinari.

Un últim detall del mapa, per si te'l pregunten pel nom: el temari diu que la DGAR l'elabora a partir del mapa de perill d'incendi que fa el Servei de Prevenció d'Incendis Forestals de la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Avui la font oficial l'atribueix al Servei d'Anàlisi de Perill d'Incendis Forestals del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Canvia el nom del servei i el del departament; la feina és la mateixa, i el mapa del Pla Alfa el segueix elaborant la Direcció General dels Agents Rurals a partir d'aquell i d'altres eines d'anàlisi. S'actualitza a les 00.00 i a les 9.30 hores, o puntualment si cal.

El temari (9.3.6) diu que el Cos d'Agents Rurals forma part de TRES grups d'actuació de l'INFOCAT: el Grup d'Intervenció, el Grup d'Ordre i el Grup d'Avaluació dels Incendis Forestals i dels Riscos Associats. Són DOS. La revisió vigent del Pla, aprovada per l'Acord GOV/71/2024, deixa el Grup d'Intervenció només per als serveis públics d'extinció —Bombers de la Generalitat, el SPCPEIS de l'Ajuntament de Barcelona, els Pompièrs e Emergències d'Aran, els efectius de suport a l'extinció adscrits a la unitat directiva competent en prevenció d'incendis i els serveis d'extinció d'altres administracions quan se'n requereixi la cooperació— i per a les agrupacions de defensa forestal (ADF). El Cos d'Agents Rurals no hi consta.

On sí que hi és, i val la pena tenir-ho clar: al GRUP D'ORDRE, amb la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i les policies locals, coordinat pel director general de la Policia, que s'encarrega de la seguretat ciutadana, la mobilitat i el control de les mesures de protecció de la població; i al GRUP D'AVALUACIÓ DELS INCENDIS FORESTALS I DELS RISCOS ASSOCIATS, amb els Bombers, la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi i el Servei Meteorològic de Catalunya, que assessora tècnicament el director del Pla.

Que no sigui al Grup d'Intervenció no vol dir que quedi fora del lloc de l'incendi, i aquesta és la confusió que convé evitar. El Pla estableix que, per garantir que el Cos d'Agents Rurals pugui fer les funcions d'investigació de l'incendi, el coordinador operatiu del Grup d'Intervenció li ha de facilitar l'accés a la ZONA CALENTA amb les mesures de protecció i seguretat garantides. La regla general és que ningú que no pertanyi al Grup d'Intervenció no es pot moure per la zona calenta ni per la tèbia mentre l'incendi estigui actiu sense autorització expressa dels comandaments de Bombers; l'accés dels Agents Rurals per investigar-lo hi està previst expressament, igual que el dels Mossos d'Esquadra en l'exercici de les seves funcions.

El temari d'aquest tema explica el règim de les activitats amb risc d'incendi forestal a partir de l'Ordre MAB/62/2003, que esmenta sis vegades. Aquell règim ja no és el vigent: l'article 40 bis de la Llei 6/1988 forestal de Catalunya —afegit pel Decret llei 21/2025, de 14 d'octubre, i confirmat com a llei per la Llei 5/2026— el substitueix.

QUÈ CANVIA, EN CONCRET. Les activitats amb risc queden subjectes a AUTORITZACIÓ dins del període d'alt perill d'incendi i a DECLARACIÓ RESPONSABLE fora d'aquest període. I l'àrea d'influència forestal es fixa en la franja de 400 metres contigua al terreny forestal, amb una excepció que sovint es passa per alt: en queden fora les zones forestals aïllades de menys d'una hectàrea. La Generalitat aplica la mateixa amplada a les restriccions del Decret 64/1995: el text del decret parla de 500 metres, però el Pla anual de prevenció d'incendis forestals 2026 ja les aplica als terrenys forestals i a «la franja de 400 metres que els envolta» (encendre foc, cremes, bufadors, activitats amb risc). Els 500 metres es mantenen per a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions (Llei 5/2003), i el Decret 130/1998 de carreteres no ha canviat el seu text.

EL QUE NO CANVIA. L'article 40 bis remet a reglament la determinació de les activitats i del període d'alt perill, o sia que el període del 15 de març al 15 d'octubre que fixa el Decret 64/1995 continua operatiu.

El temari explica què és un «terreny forestal temporal» (article 2.3 de la Llei 6/1988) amb la redacció anterior al 14 de juliol de 2026, i avui l'article demana dues coses més.

QUÈ DIU EL TEMARI. Que són terrenys forestals temporals els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d'explotació forestal amb espècies de creixement RÀPID, amb una durada mínima del torn de l'espècie.

QUÈ DIU LA LLEI AVUI. L'article 118 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, en vigor des del 14 de juliol de 2026, va reescriure l'article 2 sencer i hi va afegir dos requisits.

PRIMER: els terrenys agrícoles han d'existir a l'ORTOIMATGE OFICIAL DE L'ANY 2000. És una data fixa; no val qualsevol terreny que avui sigui agrícola.

SEGON: l'explotació pot ser amb espècies de creixement RÀPID O LENT. El temari només admet les de creixement ràpid.

QUÈ NO CANVIA, PERQUÈ NO T'HI CONFONGUIS. La resta de l'article 2 és igual: els sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes; els erms dels límits dels boscos i els aptes per a l'aforestació; i els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense autorització, i les pistes i els camins forestals. La Llei 11/2026 tampoc no toca la llista d'espècies de creixement ràpid a l'efecte de la comunicació prèvia per a tallades arreu: això és una altra cosa i segueix igual.

El temari (9.3.6) diu que el Comitè d'Emergències de l'INFOCAT el formen TRES elements: la Direcció del Pla, el Consell Assessor i el Gabinet d'Informació. Són CINC. La revisió vigent del Pla, aprovada per l'Acord GOV/71/2024, el forma amb el director del Pla, el Consell Assessor, el Gabinet d'Informació, el Comitè Tècnic de Seguiment del Risc d'Incendi Forestal i el Grup d'Assessorament Jurídic, i compta amb l'assessorament i el suport del CECAT, on s'ubica ordinàriament.

La incorporació del Grup d'Assessorament Jurídic és una de les novetats expresses de la revisió: s'encarrega de revisar jurídicament i tramitar les resolucions de mesures restrictives de drets que es prenguin en el marc del Pla. L'actualització del Pla de 28 de maig de 2026 manté aquesta mateixa composició.

El temari (9.3.8) diu que la fase d'emergència de l'INFOCAT es divideix en dues subfases: EMERGÈNCIA 1, quan un incendi o un conjunt d'incendis simultanis té efectes importants però limitats o localitzats sobre el territori, i EMERGÈNCIA 2, quan es produeix un GIF o un conjunt d'incendis simultanis que afecten una extensió important del territori. Aquesta divisió és de la revisió anterior del Pla. La revisió vigent, aprovada per l'Acord GOV/71/2024, defineix tres fases —prealerta, alerta i emergència— i una SOLA fase d'emergència, sense subfases.

Compte de no confondre-ho amb el PROCICAT i altres plans especials, que sí que mantenen l'emergència 1 i l'emergència 2 (tema 20). El que ha desaparegut és la subdivisió de l'INFOCAT.

Un altre detall de la mateixa pàgina del temari: diu que l'activació del Pla Alfa en el nivell 3 comporta l'activació de l'INFOCAT en fase d'alerta. Avui el nivell 3 del Pla Alfa és un dels indicadors de la PREALERTA, i és el nivell 4, amb mesures d'emergència restrictives que afectin la població, el que porta a l'ALERTA.

El temari (apartat 9.1.2) diu que queda prohibit el canvi de l'ús forestal «per raó de l'incendi» i que s'ha d'acotar «en particular, el pasturatge». És la redacció anterior a la Llei 21/2015. Avui l'article 50 de la Llei 43/2003 prohibeix el canvi d'ús forestal almenys durant 30 anys i tota activitat incompatible amb la regeneració de la coberta vegetal, durant el període que fixi la legislació autonòmica. Les comunitats autònomes poden acordar excepcions si, abans de l'incendi, el canvi d'ús ja estava previst en un instrument de planejament o en una directriu de política agroforestal, o per raons imperioses d'interès públic de primer ordre apreciades per llei, amb mesures compensatòries. Aquesta darrera excepció no val mai per a les forests catalogades. L'acotament temporal, de més d'un any, és el dels aprofitaments o activitats incompatibles amb la regeneració; la llei ja no cita el pasturatge.

El temari (apartat 9.2) només cita l'article 67.e de la Llei 43/2003. L'article 48.8 afegeix que incomplir les prohibicions de l'article 48 (entre d'altres, les aplicables amb risc molt alt o extrem) és sempre una infracció greu, amb multa de 1.001 a 100.000 euros, i molt greu, de 100.001 a 1.000.000 d'euros, si el dany triga més de sis mesos a reparar-se o restaurar-se. Això és sense perjudici del Codi penal.

El temari (apartat 9.3.1) diu que l'INFOCAT s'actualitza cada any. L'Acord GOV/71/2024 i el mateix Pla no fixen cap periodicitat anual: l'article 24 de la Llei 4/1997 obliga a revisar els plans periòdicament, i el Pla distingeix les actualitzacions periòdiques de les revisions. Les revisions aprovades són les de 2003, 2011, 2014 i 2024.

El temari (9.3.4) presenta els perímetres de protecció prioritària com una zonificació de les masses forestals: àmbits amb un gran perill d'incendi on, per la continuïtat del bosc, es poden produir grans incendis forestals. Aquesta descripció segueix sent bona, però avui es queda curta per dues coses: els perímetres tenen rang de llei, i no hi estan sols.

LA NORMA. L'article 39 bis de la Llei 6/1988 forestal de Catalunya, afegit per la Llei 5/2026, de 20 de maig, i modificat per l'article 118 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, que és la que hi incorpora els eixos de confinament. Aquesta redacció és vigent des del 14 de juliol de 2026.

EL QUE NO ÉS AL TEMARI. Els perímetres de protecció prioritària I ELS EIXOS DE CONFINAMENT són les unitats territorials bàsiques de planificació en les àrees forestals d'alt risc d'incendi, en matèria de prevenció de grans incendis forestals. Tots dos els ha de delimitar el Pla general de política forestal, preferentment sobre els eixos principals de comunicació viària, els espais agrícoles de gran extensió, la xarxa hidrogràfica i altres elements del territori que afavoreixin la contenció dels incendis.

ELS PROJECTES. Per a cada perímetre i per a cada eix, la persona titular del departament competent en gestió forestal aprova, per resolució, un projecte d'infraestructures estratègiques de prevenció i extinció d'incendis, amb el seu ordre de prioritat. Si un perímetre i un eix se solapen, es poden integrar en un únic projecte. Aquests projectes tenen la consideració d'actuacions d'interès públic superior, i les infraestructures que preveuen es declaren d'utilitat pública i d'interès social a l'efecte de l'expropiació forçosa. Les persones titulars dels terrenys forestals tenen el deure de col·laborar amb l'Administració per mantenir-los en condicions adequades de prevenció, amb els ajuts tècnics i econòmics que s'estableixin.

UN MATÍS. Només els projectes dels PERÍMETRES que incloguin totalment un espai natural de protecció especial tenen la consideració de pla bàsic de prevenció d'incendis d'aquell espai. Aquest apartat de la llei no esmenta els eixos de confinament.

El temari (10.3.1) diu que les mesures de prevenció d'incendis en l'activitat agrícola es recullen a l'Ordre ARP/77/2020, i els apartats següents en despleguen el contingut. Aquella ordre està derogada des del juny del 2025: la vigent és l'Ordre ARP/83/2025, de 29 de maig.

EL CANVI PRINCIPAL: el temari fa dependre les obligacions de «quan s'activi qualsevol dels nivells del Pla Alfa». Ja no. S'apliquen durant tot el període de l'1 de juny al 31 d'agost, sense cap condició.

Es manté el període, els mitjans d'extinció —un mínim de quatre aparells a les recol·lectores, dos extintors a les embaladores i com a mínim un al conjunt tractor amb remolc o amb picadora de palla, a més dels extintors ABC de la màquina—, l'emissora o el telèfon mòbil, la comunicació a la Sala Central de l'inici i el final de les tasques amb recol·lectora o embaladora entre les 14 i les 17 hores, i l'obligació de mantenir la maquinària revisada.

EL SEGON CANVI: el MAPA DIARI DE PERILL D'INCENDI FORESTAL entra al costat del Pla Alfa, amb perill alt = nivell 2, molt alt = nivell 3 i extrem = nivell 4. Per això la comunicació a la Sala Central i la prohibició de la picadora de palla, que el temari lliga al nivell 3, ara s'apliquen amb perill molt alt o extrem del mapa, o amb el Pla Alfa en nivell 3 o 4; i la restricció de la picadora de les 12 a les 18 hores, amb perill alt o nivell 2.

MÉS DETALLS que canvien i es pregunten fàcil. El perímetre llaurat: el temari el limita als camps «propers a edificacions i àrees forestals» i l'ordre el recomana per a tot camp recol·lectat. La potestat: passa de «poden determinar» a «poden ORDENAR l'aturada de la maquinària», i és dels agents rurals «i altres agents de l'autoritat». Una recomanació nova: per als tractors amb màquina acoblada, com a mínim dos extintors d'escuma amb base d'aigua de 6 kg. I dues recomanacions del temari que ja no hi són: el tractor amb grades de discos i la persona vigilant.

El temari (apartat 10.1.1.3) diu que els ajuntaments han d'elaborar el Pla d'autoprotecció contra incendis forestals de les urbanitzacions. No és el que diu la norma. La Llei 5/2003 posa aquesta obligació a les urbanitzacions (article 3.1.c), i l'han de complir la comunitat de propietaris o l'entitat urbanística col·laboradora (article 4.1); si no n'hi ha, els propietaris responen solidàriament. El Decret 123/2005 ho diu expressament: el pla l'han de redactar els subjectes obligats (article 3.g). El que sí que és correcte al temari: l'aprova el Ple de l'ajuntament i l'homologa la Comissió de Protecció Civil de Catalunya (article 5.2). El que correspon als ajuntaments és el plànol de delimitació.

El temari explica que les activitats amb risc d'incendi forestal necessiten AUTORITZACIÓ durant el període d'alt perill i COMUNICACIÓ PRÈVIA fora d'aquell període, segons el Decret 64/1995 i l'Ordre MAB/62/2003. La segona meitat ja no és així. L'article 40 bis de la Llei forestal de Catalunya —afegit el 2025 i incorporat per la Llei 5/2026— diu que fora del període d'alt perill aquestes activitats queden subjectes al règim de DECLARACIÓ RESPONSABLE. No és un canvi de nom: la declaració responsable i la comunicació són dues figures diferents a la Llei 39/2015. El Pla anual 2026 encara esmenta la comunicació de l'Ordre MAB/62/2003 i alhora reprodueix l'article 40 bis; mana la llei. Dins del període d'alt perill no canvia res, segueix sent autorització.

Això no passa perquè el Decret 64/1995 s'hagi derogat —no ho està—, sinó perquè una llei posterior regula la mateixa matèria i un reglament no s'hi pot mantenir en allò que la contradiu.

HI HA UN CONCEPTE NOU que abans no existia: l'ÀREA D'INFLUÈNCIA FORESTAL, que l'article 40 bis.2 defineix com la franja de 400 metres contigua als terrenys forestals, excloent-ne les zones forestals aïllades de menys d'una hectàrea. És l'àmbit d'aquest règim d'intervenció.

ATENCIÓ A LA FRANJA, que és el parany més fàcil del tema. La Generalitat aplica la mateixa amplada a les restriccions del Decret 64/1995: el text del decret parla de 500 metres, però el Pla anual de prevenció d'incendis forestals 2026 ja les aplica als terrenys forestals i a «la franja de 400 metres que els envolta» (encendre foc, cremes, bufadors, activitats amb risc). Els 500 metres es mantenen per a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions (Llei 5/2003), i els decrets 130/1998 de carreteres i 268/1996 de línies elèctriques no han canviat el seu text.

I el que NO ha canviat, per no fer-te deixar matèria bona: el període d'alt perill continua sent el del 15 de març al 15 d'octubre, perquè l'article 40 bis.3 remet a un reglament futur la determinació de les activitats i del període, i mentre no n'hi hagi un de nou segueix el del Decret 64/1995. També segueix vigent la resta del Decret: les definicions de zona de seguretat i de zona de protecció, les normes d'aplicació durant tot l'any per a carreteres, línies elèctriques i instal·lacions ferroviàries, i la prohibició de fer treballs de neteja i manteniment entre el 15 de març i el 15 d'octubre. El que has de reaprendre és la FIGURA del tràmit fora del període d'alt perill i l'amplada de la franja.

El temari explica que la crema de restes vegetals agrícoles o forestals està prohibida amb caràcter general i que només es pot fer excepcionalment, amb autorització individualitzada. Li falta una peça: la Llei 30/2022 va modificar l'article 27.3 de la Llei 7/2022 i en va deixar dispensades les petites i les microexplotacions agràries.

Per a la resta, la crema continua requerint autorització de l'òrgan competent de la comunitat autònoma, per raons fitosanitàries que no es puguin abordar amb un altre tractament o per prevenir incendis. La dispensa és de la regla de residus: no eximeix del règim preventiu forestal (períodes, comunicacions i prohibicions per risc d'incendi) que explica aquest tema.

El temari explica què és un «terreny forestal temporal» (article 2.3 de la Llei 6/1988) amb la redacció anterior al 14 de juliol de 2026, i avui l'article demana dues coses més.

QUÈ DIU EL TEMARI. Que són terrenys forestals temporals els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d'explotació forestal amb espècies de creixement RÀPID, amb una durada mínima del torn de l'espècie.

QUÈ DIU LA LLEI AVUI. L'article 118 de la Llei 11/2026, de 9 de juliol, en vigor des del 14 de juliol de 2026, va reescriure l'article 2 sencer i hi va afegir dos requisits.

PRIMER: els terrenys agrícoles han d'existir a l'ORTOIMATGE OFICIAL DE L'ANY 2000. És una data fixa; no val qualsevol terreny que avui sigui agrícola.

SEGON: l'explotació pot ser amb espècies de creixement RÀPID O LENT. El temari només admet les de creixement ràpid.

QUÈ NO CANVIA, PERQUÈ NO T'HI CONFONGUIS. La resta de l'article 2 és igual: els sòls rústics poblats d'espècies arbòries o arbustives, de matolls i d'herbes; els erms dels límits dels boscos i els aptes per a l'aforestació; i els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense autorització, i les pistes i els camins forestals. La Llei 11/2026 tampoc no toca la llista d'espècies de creixement ràpid a l'efecte de la comunicació prèvia per a tallades arreu: això és una altra cosa i segueix igual.

Atenció, que aquí la derogació és PARCIAL i la trampa és fina. La Llei 43/2003 de forests segueix perfectament vigent; el que ha caigut són tres peces seves: la lletra q) de l'article 6 —la definició d'agent forestal— i els apartats 3 i 4 de l'article 58. Els va derogar la Llei 4/2024, de 8 de novembre, d'agents forestals i mediambientals, en vigor des del 10 de novembre del 2024. De l'article 58 només queden dempeus els apartats 1 i 2.

ON HA ANAT A PARAR CADA COSA. La definició d'agent forestal, a l'article 2 (i la remissió a l'apartat 6 de l'article 283 de la Llei d'enjudiciament criminal, a l'article 1.2.b). La condició d'agent de l'autoritat, a l'article 3.1. La qualificació de policia administrativa especial i policia judicial en sentit GENÈRIC, a l'article 3.2. La presumpció de certesa de les actes, a l'article 5.2. I les FACULTATS —accedir als llocs subjectes a inspecció, prendre mostres, fer fotografies—, a l'article 5.1.

TRES CANVIS QUE NO SÓN UN CANVI DE NÚMERO D'ARTICLE. Aquesta és la part que cau a l'examen:

1. LES ACTES. La presumpció de certesa continua existint, però hi ha una condició: opera «previa ratificación en el caso de haber sido negados por las personas interesadas». Si la persona interessada nega els fets, cal ratificació.

2. LES FACULTATS. L'article 5.1.a) parla d'accedir als llocs subjectes a inspecció i romandre-hi, amb respecte a la inviolabilitat del domicili; no hi surt cap llicència per entrar lliurement, en qualsevol moment i sense avisar. I la llista és més llarga del que el temari explica: denunciar la desobediència o l'obstrucció, adoptar mesures cautelars INCLÒS EL DECOMÍS —amb règim de dipòsit—, i emetre informes tècnics, actes o atestats.

3. LES PRIMERES DILIGÈNCIES. Com a policia judicial genèrica, l'article 4.1.c diu que els agents EFECTUEN les primeres diligències de prevenció, necessàries per comprovar els delictes i descobrir-ne els autors, i remet als articles 282 i 284 de la Llei d'enjudiciament criminal. No hi ha cap clàusula que les limiti.

I DUES COSES MÉS que el temari no pot portar i que són bona matèria. La protecció penal s'estén als fets ocorreguts FORA DE SERVEI quan siguin conseqüència o motivació de l'àmbit professional (article 3.1). I la llei dona cobertura expressa als drons (article 5.4) i a les unitats canines (article 5.5).

Si et trobes una pregunta que fonamenti qualsevol d'aquests punts en l'article 58 de la Llei 43/2003 o en la definició d'agent forestal de la llei de forests, la premissa ja no s'aguanta.

El text vigent el tens a l'annex del tema 1 (Específic 1).

El temari (apartat 11.1.5) dona un sol termini per exercir el tempteig: tres mesos des de la notificació. Aquest és el termini de l'article 25.4 de la Llei 43/2003. L'article 24.4 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, en dona un altre: trenta dies des de la comunicació del venedor. El temari no el recull.

El temari diu que la declaració de zona d'actuació urgent es fa per decret del Consell Executiu a proposta del departament. L'article 43.1 de la Llei 6/1988 diu a proposta del conseller.

El temari (apartat 11.3.4) diu que és el departament competent en matèria de boscos qui declara d'utilitat pública i inclou les forests al Catàleg. L'article 16.3 de la Llei 43/2003, norma bàsica, diu que la inclusió s'adopta per acord del màxim òrgan de govern de cada comunitat autònoma, a proposta del seu òrgan forestal, després d'escoltar l'Administració titular i, si escau, els titulars de drets.

El temari diu que la comunicació prèvia de desarrelament de finques públiques es presenta davant el departament competent. L'article 3.2 del Decret 242/2015 concreta que s'adreça als serveis territorials del departament.

El temari (apartat 11.5.4) explica un codi de tres dígits de municipi, dos de província i fins a set d'explotació, que surt de l'article 4 del Reial decret 209/2002. Aquest article és derogat des del 2 de gener de 2024 pel Reial decret 787/2023. Ara, cada arna s'ha d'identificar amb el codi de l'explotació, en un lloc visible i llegible i amb una marca indeleble. Si l'arna ve d'una altra explotació, es conserva el codi d'origen al costat del nou. Les arnes ja identificades abans segueixen sent vàlides.

El temari afegeix que l'aprofitament per a ús domèstic ha de ser inferior a 20 esteris. L'article 1 de l'Ordre de 16 de juliol de 1991 no ho diu: parla de 2 tones de fusta i de la llenya de l'any que es fa servir per al consum dins de la mateixa explotació.

El temari no recull dues funcions que la Llei 11/2026 ha afegit al Centre de la Propietat Forestal: valoritzar els serveis ecosistèmics, si li ho delega el departament, i administrar, seguir i controlar els aprofitaments en terrenys privats sense instrument d'ordenació, amb les autoritzacions i les comunicacions prèvies que corresponguin. S'han de desplegar progressivament fins al 31 de desembre de 2028, segons els mitjans disponibles.

El temari (apartat 12.4.4) diu que el conjunt d'oliveres i els elements patrimonials s'han de protegir «en els oliverars monumentals i en les finques on hi ha oliveres monumentals protegides». La Llei 11/2026, de 9 de juliol, ha reescrit aquest article: avui l'obligació és només «en els oliverars monumentals». Les oliveres monumentals soltes segueixen protegides com a tals; el que ha sortit de l'article són les finques i els seus elements patrimonials.

El temari cita com a última actualització del Catàleg de flora amenaçada la Resolució AAM/732/2015, amb 326 tàxons. La versió vigent és la Resolució ACC/3929/2023, de 20 de novembre: 375 espècies i subespècies, amb 90 altes, 30 canvis de categoria i 41 baixes. Per saber si una espècie hi és i en quina categoria, s'ha de mirar aquesta.

El temari (apartat 12.2.3) dona els terminis de tres anys per al pla de recuperació i de cinc per al de conservació dins de l'apartat del Catàleg català. Aquests terminis són de l'article 59.1 de la Llei 42/2007 i es refereixen al Catàleg espanyol. El Decret 172/2008 obliga a elaborar els plans de les espècies catalanes (article 5.1), però no hi fixa cap termini.

El temari (apartat 12.4.3) diu que el que no arriba a delicte és infracció de la Llei 12/1985. L'article 37 d'aquesta Llei només ho tipifica si la conducta afecta espais naturals protegits i la destrucció, el desarrelament o la comercialització estan prohibits. Per a les espècies del Catàleg, el Decret 172/2008 remet a la Llei 42/2007.

El temari diu que les arbredes es declaren a petició de la persona propietària. El Decret 120/1989 hi afegeix una via que el temari no recull: el departament pot declarar arbreda monumental les arbredes d'interès comarcal o local que a judici seu ho mereixin (article 6).

El temari atribueix al Conveni de Barcelona l'annex II, la llista d'espècies en perill o amenaçades. Aquest annex és del Protocol sobre les zones especialment protegides i la diversitat biològica a la Mediterrània, adoptat en el marc del Conveni. Hi figuren Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera marina i Nanozostera noltei, el nom que hi fa servir l'esmena publicada al BOE el 25 de juny de 2026.

El temari (apartat 12.4.4) no dona les multes ni diu a qui es comuniquen les infraccions d'aquesta Llei. Multes: lleus, fins a 6.000 euros; greus, de 6.001 a 24.000 euros; molt greus, de 24.001 a 48.000 euros (article 20). Les autoritats i els agents han de comunicar les possibles infraccions al departament competent en matèria de planificació territorial i paisatge (article 17.1, redacció de la Llei 11/2026).

El temari dona el boix grèvol (Ilex aquifolium) per espècie protegida i l'apartat 12.4 en desplega les regles de comercialització, a partir de l'Ordre de 28 d'octubre de 1986. Aquella ordre està derogada per l'Ordre ARP/69/2026, de 21 d'abril, i el canvi tampoc no és de número: és de règim.

L'ordre vigent diu expressament que el boix grèvol DEIXA DE SER CONSIDERAT ESPÈCIE PROTEGIDA, perquè és abundant, té un estat de conservació favorable i figura com a espècie de «preocupació menor» a la llista vermella de la UICN. Qualsevol afirmació del temari sobre la seva protecció com a espècie ja no s'aplica.

ARA BÉ, I AIXÒ ÉS EL QUE MÉS FÀCIL ÉS D'EQUIVOCAR: que deixi de ser espècie protegida no vol dir que se'n pugui fer el que es vulgui. L'ordre vigent manté la prohibició de desarrelar-ne peus i la de recol·lectar-ne o tenir-ne parts de la planta amb finalitats ornamentals. La conducta que persegueixes segueix sent il·lícita; el que ha canviat és per què. Si una pregunta et diu que el boix grèvol és espècie protegida, és falsa; si et diu que se'n poden collir branques per fer-ne decoració de Nadal, també.

El temari es recolza en aquesta ordre del 1984 en tres punts: que el teix (Taxus baccata) està protegit a tot Catalunya (12.1.5.1), la llista d'espècies amb recol·lecció regulada (12.1.8) i la prohibició de comercialitzar el teix com a arbre de Nadal (12.4). L'ordre està derogada des del 12 de novembre de 2025, pel Decret 224/2025 de simplificació de disposicions reglamentàries.

I aquí el canvi no és de número, és de fons: LA PROTECCIÓ DEL TEIX A CATALUNYA PENJAVA NOMÉS D'AQUESTA ORDRE. El règim vigent de la flora amenaçada és el Decret 172/2008, que el temari ja explica, però el teix NO hi figura — ni al Decret ni a la Resolució ACC/3929/2023, que és la versió vigent del Catàleg de flora amenaçada, amb 375 tàxons. O sia que el teix no és avui espècie catalogada ni protegida per aquesta via, i el que el temari en digui —protecció a tot el territori, prohibició de recol·lectar-lo, tallar-lo o desarrelar-lo, prohibició de comercialitzar-lo— ja no s'aplica.

El mateix passa amb les altres dues espècies que aquella ordre protegia: ni el margalló (Chamaerops humilis) ni la genciana groga (Gentiana lutea) consten al Catàleg vigent.

UNA PRECISIÓ IMPORTANT, per no passar-se de frenada: el que ha caigut és la protecció de l'ESPÈCIE per aquesta via. No vol dir que qualsevol cosa que es faci amb un teix sigui lliure. Un exemplar concret pot estar protegit per si mateix si està declarat arbre monumental, i la protecció dels hàbitats segueix el seu propi règim, independent del catàleg d'espècies. Si et pregunten, la pregunta a fer-te és quina de les tres proteccions et demanen: la de l'espècie, la de l'exemplar o la de l'hàbitat.

El temari no esmenta ni una sola vegada el llentiscle ni el bruc, ni amb aquests noms ni com a Pistacia lentiscus o Erica. No és que en doni una regulació antiga: és que aquest aprofitament no hi surt. L'Ordre ARP/69/2026, de 21 d'abril —la mateixa que va treure el boix grèvol de la llista d'espècies protegides— el regula des del maig del 2026.

EL LLINDAR, QUE ÉS EL QUE DEFINEIX TOT. Es considera aprofitament amb finalitat COMERCIAL recol·lectar o tenir més de 50 tiges per persona recol·lectora i dia. Per sota d'aquí, l'Ordre no s'aplica.

EL RÈGIM. Comunicació prèvia a l'inici de l'activitat, amb un any per executar-la des que es presenta. Escala a AUTORITZACIÓ si la recol·lecció pot malmetre l'equilibri de l'ecosistema o la persistència de les espècies. En un terreny amb figura de protecció, l'activitat se sotmet a l'autorització o a les previsions de l'article 12 de l'Ordre, que obliga a complir els instruments de planificació de l'espai. Només poden recol·lectar les persones titulars del terreny o de l'aprofitament i qui tingui la seva autorització expressa.

EL QUE TOCA LA FEINA DIÀRIA. Durant la recol·lecció s'ha de poder acreditar davant de qualsevol agent de l'autoritat que la comunicació està feta. La recol·lecció il·legal comporta el comís dels vegetals i també dels mitjans i estris utilitzats. I el desarrelament d'exemplars no és permès en cap cas.

El règim sancionador no és propi: remet a la Llei 43/2003 de forests i a la Llei 6/1988 forestal de Catalunya.

El temari (apartat 13.2.2) diu que la Directiva 2009/147/CE es va transposar amb la Llei 42/2007, que és de dos anys abans. La disposició final setena d'aquesta Llei diu que incorpora la Directiva 79/409/CEE i la Directiva 92/43/CEE. La Directiva 2009/147/CE és la versió codificada de la de 1979: la deroga, i el seu article 18 diu que les referències a la derogada s'entenen fetes a ella.

El temari (apartat 13.2.1.2) parla de set regions biogeogràfiques; n'hi ha nou, com diu el mateix temari a l'apartat 13.2.1.1 i l'article 1.c de la Directiva. També diu que l'àrea reduïda ho és per naturalesa a causa de la regressió: la Directiva dona dues causes, la regressió o una àrea intrínsecament restringida. I diu que la responsabilitat especial pels hàbitats prioritaris ve de la seva importància a escala mundial: l'article 1.d la lliga a la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa al territori de la Unió.

El temari (apartat 13.1.2.5) diu que la Llista i el Catàleg s'han actualitzat per set ordres ministerials, i dona 975 tàxons a la Llista i 346 al Catàleg. Després n'hi ha hagut dues més: l'Ordre TED/452/2025 i l'Ordre TED/1096/2026, en vigor des del 20 d'octubre de 2026. L'última inclou vuit espècies al Catàleg (cinc en perill d'extinció i tres vulnerables) i quatre més només a la Llista. A més, la disposició final dinovena de la Llei 1/2025 també ha modificat l'annex. Les xifres del temari són una fotografia anterior a aquests canvis.

El temari (apartats 13.1.2.6 i 13.4.2) diu que la inclusió a la Llista es fa a proposta de la Comissió Estatal, o d'ofici per als tàxons protegits per la Unió Europea, i que les incorporacions espanyoles s'avaluen com a màxim cada 6 anys. L'article 56.2 de la Llei 42/2007 permet al ministeri actuar d'ofici en tots els casos, i ho imposa també per als tàxons protegits per instruments internacionals ratificats per Espanya. Qualsevol persona o organització en pot demanar l'inici amb una argumentació científica. L'article 9.4 del Reial decret 139/2011 diu que totes les espècies de la Llista s'avaluen almenys cada sis anys; al Catàleg, llevat que l'estratègia de l'espècie digui una altra cosa, les vulnerables com a màxim cada sis i les que són en perill d'extinció cada tres.

El temari (apartat 13.4.7.6) remet, com fa el Reial decret 1432/2008, al títol X de la Llei 54/1997, del sector elèctric. La Llei 24/2013 va derogar aquella llei, llevat de les disposicions addicionals sisena, setena, vint-i-unena i vint-i-tresena. El règim d'inspeccions, infraccions i sancions és avui al títol X de la Llei 24/2013, i la seva disposició transitòria primera diu que les referències a la Llei 54/1997 s'entenen fetes als conceptes equivalents de la nova.

El temari (apartat 13.1.2.5) cita l'Ordre AAA/72/2012; al BOE, la de 12 de gener de 2012 és l'Ordre AAA/75/2012. I les seves xifres han quedat enrere: el Ministeri publica 1.010 tàxons a la Llista, dels quals 347 al Catàleg (138 vulnerables i 209 en perill d'extinció), en un recompte que arriba fins a l'Ordre TED/452/2025. El Departament dona per a la Xarxa Natura 2000 (apartat 13.3 del temari) 1.069.514 ha (983.900 terrestres i 85.614 marines) i 117 espais, a 31 de desembre de 2022.

El temari (apartat 13.2.2) limita les prohibicions de matar, capturar, destruir nius o molestar a les espècies d'aus de l'annex I. L'article 5 de la Directiva 2009/147/CE les estableix per a totes les espècies de l'article 1, és a dir, totes les que viuen normalment en estat salvatge al territori europeu dels estats membres. L'annex I serveix per a una altra cosa: les mesures de conservació especials del seu hàbitat (article 4.1).

El temari (apartat 13.4.8.2) lliga als suports el llindar d'algun exemplar d'espècie amenaçada o d'almenys dos ocells d'una altra espècie. L'apartat 1 de la Resolució determina els suports de dins de les zones de protecció que han causat accidents per electrocució, sense cap llindar. El llindar és a l'apartat 3 i es refereix a les línies, que són a l'annex III.

Tres règims diferents per al llop. La Directiva (UE) 2025/1237 suprimeix *Canis lupus* de l’annex IV de la Directiva 92/43/CEE i deixa l’espècie a l’annex V; permet mantenir proteccions estatals més estrictes i fixa la transposició, com a màxim, el 15 de gener de 2027. La DF dinovena de la Llei 1/2025 modifica l’annex del RD 139/2011 i manté al Llistat estatal les poblacions al sud del Duero. A Catalunya, el Decret 172/2022 preveu el pas d’«extinta com a reproductora» a «en perill d’extinció» quan es confirma la reproducció: el web oficial de Medi Ambient ja dona al llop aquest grau. Els canvis europeu i estatal no autoritzen caçar el llop a Catalunya.

El Reglament (UE) 2021/57 afegeix el punt 11 a l’entrada 63 de l’annex XVII del REACH. Des del 15 de febrer de 2023, prohibeix en zones humides o a menys de 100 metres disparar munició amb plom igual o superior a l’1% en pes i transportar-ne mentre es dispara o es va a disparar en una zona humida. Si s’hi transporta munició mentre es dispara o es va a disparar, es presumeix que es dispara en zones humides, llevat que es demostri un altre tipus de tir. El punt 13 defineix «munició» per a aquesta restricció com la destinada a una càrrega o cartutx d’escopeta; no estén la regla a tota mena de munició. La norma estatal de l’article 65.3.j de la Llei 42/2007 prohibeix la tinença i l’ús de munició amb plom durant la caça i el tir esportiu a les zones humides de Ramsar, de Natura 2000 i d’espais naturals protegits.

L'apartat 14.1.1 diu «parcs naturals». L'article 30 de la Llei 42/2007 diu «parques» a seques: parcs, reserves naturals, àrees marines protegides, monuments naturals i paisatges protegits. El parc natural és una figura catalana de la Llei 12/1985. La llista i el nombre, cinc, són correctes.

L'apartat 14.1.5 diu que la Directiva 2009/147/CE «va crear» les ZEPA. Aquesta directiva és la codificació de la Directiva 79/409/CEE (considerant 1), de la qual provenen, i la deroga (article 18). Avui les regula l'article 4 de la de 2009.

L'apartat 14.1.5 diu que les comunitats autònomes són les competents «a tot l'Estat» i que elles fixen les mesures de conservació. La Llei 42/2007 ho atribueix a l'Administració General de l'Estat i a les comunitats autònomes, cadascuna en el seu àmbit (articles 45 i 46.1). Al mar, les funcions són de l'Estat, llevat dels espais amb continuïtat ecològica amb l'espai terrestre protegit (article 6). A més, els LIC també són espais protegits Xarxa Natura 2000 fins que es transformen en ZEC (article 42).

Delimitació indicativa i definitiva. El PEIN estableix una delimitació indicativa a escala 1:50.000 com a mínim. La delimitació definitiva de cada espai es pot fer mitjançant una figura de protecció especial, el planejament de l'article 5 de la Llei 12/1985 o una resolució de la persona titular del departament competent, amb informació pública i audiència prèvies als ajuntaments afectats. La Resolució TER/1520/2026, d'11 de maig, aprova la delimitació definitiva de disset espais i la cartografia de l'annex 2 a escala 1:5.000.

Direcció i òrgans rectors dels ENPE. La DA onzena del Decret 242/2025 atribueix al director o directora, quan la norma de creació preveu aquesta figura, l'elaboració del projecte de pressupost i del programa de gestió, la seva execució, l'administració del pressupost, la vigilància del compliment de les normes de protecció i l'informe preceptiu sobre actuacions que puguin afectar l'espai. El Decret 130/2026 concreta que executa els acords dels òrgans rectors dels ENPE que depenen del Departament. L'òrgan rector col·legiat, quan la norma de creació el preveu, aprova el projecte de pressupost, el programa anual, el pla estratègic i les memòries. Les referències als consells directius s'entenen fetes als òrgans de gestió. Al Delta de l'Ebre, la gestió correspon al departament competent en espais naturals protegits i la Junta Rectora és l'òrgan rector.

> 📌 CLAU D'EXAMEN. Dues dades del PEIN que es pregunten soles. La vigència del Pla és indefinida. I la tramitació té dos esglaons: formular-lo i redactar-lo (i les seves modificacions) correspon al departament competent en matèria d'espais naturals i biodiversitat, i aprovar-lo correspon al Consell Executiu. L'article 20.2 de la Llei 12/1985 encara esmenta l'informe previ de la CIMA i del Consell de Protecció de la Natura, però la CIMA va ser suprimida pel Decret 360/1988, de 12 de desembre, i no s'exigeix l'informe d'aquest òrgan.

> 📌 CLAU D'EXAMEN. La declaració d'un espai natural de protecció especial, d'una ZEC o d'una ZEPA implica la inclusió automàtica al PEIN. A Catalunya, els acords GOV/166/2013, GOV/176/2013 i GOV/150/2014 van declarar les ZEC dels LIC de la plana de Lleida, de la regió alpina i de la resta de la regió mediterrània, respectivament.

El nom vigent és Parc Natural del Montseny. El Decret 127/2021 en canvia la denominació i n’amplia l’àmbit. Les comarques són Osona, la Selva i el Vallès Oriental; 1987 correspon a la declaració inicial.

- Massís del Pedraforca — és un PNIN exclòs de l'àmbit del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Decret 353/1983, article 2.2). El Decret 233/2004 n'atribueix la gestió al Consell Directiu del parc; des del Decret 242/2025, les referències als consells directius s'entenen fetes als òrgans de gestió. La gestió compartida i la delimitació són qüestions diferents.

L’article 17 de la Llei 9/1995 exigeix comunicar el recorregut de les activitats organitzades de circulació motoritzada en grup amb un mes d’antelació, independentment del nombre de vehicles. La comunicació es presenta a l’ajuntament si afecta un municipi, o al consell o consells comarcals si afecta dos o més municipis o comarques. Si passa per un espai natural de protecció especial, es presenta només a l’òrgan gestor, que pot modificar o limitar el recorregut i imposar condicions per evitar danys al medi natural. Cada vehicle ha de portar una còpia de la comunicació i mostrar-la als agents quan la requereixin.

L’article 20.1 de la Llei 9/1995 prohibeix les competicions esportives dins dels espais naturals de protecció especial, les reserves nacionals de caça i les reserves naturals de fauna salvatge. Hi admet, però, trams d’enllaç no cronometrats per vials aptes per a la circulació motoritzada, amb informe previ favorable de l’òrgan gestor i les autoritzacions corresponents.

La Guia atribueix al règim general d’activitats fisicoesportives del Decret 56/2003 unes quanties de responsabilitat civil que corresponen a un altre règim. L’article 7.1.b del Decret 56/2003 fixa 150.253,03 € per víctima i 601.012,10 € per sinistre. Els imports de 300.000 € i 1.200.000 € són els de l’article 5.2 del Decret 267/2016, per a les activitats d’educació en el lleure amb menors. Cal estudiar cada quantia amb la norma que li correspon.

L’annex 1 original del Decret 56/2003, que contenia el Catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural, va quedar sense efecte per la disposició derogatòria única de l’Ordre PRE/361/2004, de 6 d’octubre, per la qual es modifica el catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural. Per identificar el Catàleg cal fer referència a aquesta ordre.

La disposició derogatòria segona de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport, deroga l’article 8 i l’annex 2 del Decret 56/2003 en allò que s’hi oposi. És una derogació parcial: aquests preceptes no es poden estudiar com una llista completa i suficient de les titulacions exigibles. Es manté l’obligació de disposar del personal tècnic necessari de l’article 7.1.c del Decret 56/2003.

L'apartat 15.3.3.1 diu que per conduir ciclomotors cal la «llicència de conducció», com l'article 4 del Decret 166/1998. Aquesta llicència ja no existeix: el Reglament general de conductors (Reial decret 818/2009) la va substituir pel permís de la classe AM.

L'apartat 15.3.3.3 només parla de «circulació», com l'article 6.1 del Decret 166/1998. L'article 7 de la Llei 9/1995, en la redacció de la Llei 2/2021, prohibeix la circulació i l'estacionament camps a través o fora de les pistes o dels camins delimitats, i pels tallafocs, les vies forestals d'extracció de fusta, els camins ramaders i el llit sec i la làmina d'aigua dels rius, els torrents i tota mena de corrents d'aigua.

L'apartat 15.3.5.2 dona els límits de 7 motocicletes o 4 automòbils i de 15 vehicles sota l'epígraf de la circulació no organitzada. L'article 16 de la Llei 9/1995 no fa aquesta distinció: el 16.3 prohibeix les concentracions de més de quinze vehicles a la resta del PEIN i als terrenys forestals. L'examen de la convocatòria 01/24 va donar 15 com a màxim per a motocicletes en grup organitzat al Montsec. La comunicació de l'article 17 no diu que permeti superar aquests límits.

L'article 1.3.c del Decret 267/2016 exclou les pràctiques esportives habituals, competicions, entrenaments, jornades de tecnificació i formació de tècnics d'esport que duguin a terme la federació catalana corresponent o una entitat degudament federada. L'exclusió de les altres manifestacions o esdeveniments esportius exigeix que no s'ajustin ni s'assimilin a les activitats de l'article 1.1, frase que la Guia no recull. El fet que l'entitat sigui federada no exclou automàticament qualsevol casal o campus esportiu.

L’article 57 de la Llei 9/1993 regula l’1,5 % cultural. L’apartat 1 estableix una reserva mínima de l’1,5 % de l’aportació de la Generalitat a les obres públiques que finança, destinada als béns protegits per la llei i a la creació artística contemporània. La Guia conserva la denominació antiga, «l’u per cent cultural».

La presumpció d’habitatge familiar associat a una explotació rústica de l’article 47.6 bis del text refós de la Llei d’urbanisme exigeix totes aquestes circumstàncies: habitatge en municipi rural de menys de 5.000 habitants; persona promotora descendent de la titular d’una explotació rústica familiar del municipi; residència de la persona titular a l’explotació; treball o rendiments de la persona promotora en aquella explotació; i que la presumpció no s’hi hagi aplicat abans. El text consolidat d’aquest article no recull una segona presumpció per a municipis sense nucli o de menys de 2.000 habitants.

L’article 47.4.e del text refós de la Llei d’urbanisme inclou entre les actuacions d’interès públic en sòl no urbanitzable els equipaments i construccions per allotjar persones treballadores temporeres, directament i justificadament associats a una o diverses explotacions agrícoles, ramaderes, forestals, de recursos naturals o rústiques. L’article 47.6.b regula l’habitatge familiar associat a una explotació. Cal distingir aquests dos supòsits.

L’article 50.2 del text refós de la Llei d’urbanisme permet identificar en un catàleg les construccions en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció o rehabilitació mitjançant planejament general o especial. El catàleg no ha de formar part necessàriament del POUM.

La llista de figures del planejament general de l’article 55.1 inclou també els plans d’ordenació urbanística municipal rurals, a més dels plans directors, els POUM i les normes de planejament. Els programes d’actuació urbanística municipal també en formen part i el complementen.

Els articles 187, 187 bis i 187 ter del text refós de la Llei d’urbanisme distingeixen llicència, comunicació prèvia i actes exempts de totes dues. En sòl no urbanitzable també hi ha comunicació prèvia per als actes de les lletres g, h i i de l’article 187 bis: els emparats en un projecte d’actuació específica o pla amb el mateix detall que no requereixin projecte tècnic d’edificació; els panells fotovoltaics i l’eòlica d’autoconsum en els termes de l’article 9 bis; i les obres de serveis tècnics delimitades per la lletra i. No tota instal·lació de producció elèctrica requereix llicència.

La frase de la Guia «el canvi dels edificis» és incompleta: l’article 187.1.e es refereix al canvi a ús residencial. Els altres canvis d’ús figuren a l’article 187 bis.c i, en sòl no urbanitzable, també requereixen llicència segons l’article 187.2.c, llevat de les excepcions aplicables.

Els dos mesos per legalitzar es compten des de la notificació del requeriment, segons l’article 205.3 del text refós de la Llei d’urbanisme. La suspensió d’obres no és un inici alternatiu del còmput.

Una ordre de restauració no eximeix sempre d’obtenir un títol habilitant. L’article 187 ter.c eximeix de llicència i comunicació les obres ordenades que no requereixen projecte tècnic o el projecte de les quals ja s’incorpora a l’ordre o a l’acte d’execució subsidiària. Si les executa la persona obligada, requereixen projecte i l’ordre no l’adjunta, l’article 121 del Decret 64/2014 exigeix sol·licitar i obtenir el títol habilitant abans de l’execució. En l’execució subsidiària, l’article 206.3 del text refós preveu que l’autoritat elabori i aprovi el projecte a càrrec de la persona obligada, sense exigir llicència urbanística.

La Guia atribueix a l'article 9 de l'Estatut de 2006 la competència exclusiva sobre cultura i patrimoni. Aquest article regula el territori. La competència sobre cultura i patrimoni cultural és a l'article 127. La llista que cita la Guia correspon a l'article 9, punts 4 i 5, de l'Estatut de 1979, que ja no és vigent.

Segons l'article 23.1 de la Llei 9/1993, el departament pot impedir qualsevol obra o intervenció en béns integrants del patrimoni cultural no declarats d'interès nacional. La Guia omet aquest límit. Els béns culturals d'interès nacional tenen un règim propi: l'autorització de l'article 34 i la suspensió de l'article 77.1.

Segons l'article 34 de la Llei 9/1993, en els altres béns culturals d'interès nacional i en tots els entorns de protecció, l'autorització del Departament de Cultura només és preceptiva mentre no s'hagin aprovat els instruments de planejament de l'article 33.2. Tot projecte d'intervenció en un immoble d'interès nacional ha d'incloure un informe dels seus valors, del seu estat actual i de l'impacte de la intervenció.

Els béns descoberts a Catalunya que tenen la consideració de domini públic d'acord amb l'article 44 de la Llei estatal 16/1985 s'integren en el patrimoni de la Generalitat. Però si els drets econòmics de l'article 51.4 de la Llei 9/1993 els satisfà una altra administració pública, s'integren en el patrimoni d'aquesta administració (article 53).

L'article 71.2.b de la Llei 9/1993 també considera infracció lleu no notificar el cessament o canvi d'activitat, en els termes de l'article 21.3. La regla comprèn els béns culturals d'interès nacional, els béns catalogats i la resta de béns mobles integrants del patrimoni cultural català; no es limita a la transmissió onerosa.

L'article 47.6.h del text refós de la Llei d'urbanisme parla d'instal·lacions de producció d'energia mitjançant fonts renovables destinades a l'autoconsum. La Guia conserva la redacció anterior, que deia «producció d'electricitat».

Els usos de reutilització enumerats s'apliquen a les construccions catalogades de l'article 47.3 bis del text refós de la Llei d'urbanisme, d'acord amb el pla urbanístic corresponent. La presentació de la Guia no els ha de limitar a les construccions rurals en desús.

On la Guia diu «sòl no urbanitzable de protecció especial» per a la infracció molt greu i per a la no prescripció, els articles 213.a i 227.4 del text refós de la Llei d'urbanisme diuen sòl no urbanitzable «en virtut del que disposa l'article 32.a». Aquest article inclou tres factors: un règim especial de protecció, les determinacions dels plans directors i les limitacions o servituds per a la protecció del domini públic.

El temari explica dues vegades aquests conceptes i a l'apartat 17.1.4 diu «ribes» i «riberes». El correcte és el que diu a l'apartat 17.2, d'acord amb l'article 6.1 del text refós de la Llei d'aigües: les riberes són les faixes laterals de les lleres públiques, per sobre del nivell d'aigües baixes, i els marges són els terrenys que confronten amb les lleres.

El temari (apartats 17.3.2 i 17.3.2.1) diu que les declaracions per a embarcadors, rampes i cables van amb projecte i informació pública, i que l'activitat es pot iniciar un cop passat el termini que fixi l'Administració. El Reial decret 665/2023 ho va canviar. Les barques de pas amb els seus embarcadors, les rampes, els cables i les altres instal·lacions per a la navegació van per declaració responsable només si són desmuntables, amb una memòria descriptiva; els embarcadors en general i les instal·lacions no desmuntables requereixen autorització. La declaració es presenta amb quinze dies d'antelació com a mínim (article 51.2 del text refós) i l'activitat es pot iniciar amb els condicionants que fixi l'Administració.

El temari (apartat 17.3.3) diu que la declaració responsable per aprofitar pastures al domini públic hidràulic empara l'activitat durant un màxim de DOS ANYS. Avui són DEU ANYS RENOVABLES: el Reial decret 665/2023 va reescriure l'article 70 del Reglament del domini públic hidràulic l'agost de 2023, just abans que es tanqués la Guia. La nova redacció concreta la informació pública que el temari només esmenta (un mes com a mínim, per anunci al BOE i al portal de l'organisme de conca) i hi afegeix una regla que el temari no recull: cal mantenir una distància mínima de 100 metres entre aprofitaments in situ. La resta de l'apartat segueix bé: la declaració continua sense donar exclusivitat, llevat que l'Administració ho consideri necessari per a una millor explotació.

El temari (apartat 17.4.2) només parla d'autorització a la zona de policia. Des del Reial decret 665/2023, l'article 78 bis del Reglament permet fer amb declaració responsable algunes actuacions de baix impacte, com determinades tales, manteniments i obres que no alterin substancialment el relleu, sempre respectant la zona de servitud. I les extraccions d'àrids es poden atorgar també al titular registral de la finca o, si està inscrita, al titular cadastral de la parcel·la.

El temari (apartat 17.4.4) diu que la pròrroga per obres no es pot demanar durant els darrers tres anys de vigència de la concessió. Ni l'article 59.6 del text refós de la Llei d'aigües ni l'article 154 del Reglament ho diuen. Aquest límit és de l'article 153.2 del Reglament i val per a una altra figura: l'augment de termini per modificar les característiques de la concessió. La pròrroga per obres té les condicions que el mateix temari explica: un màxim de deu anys, una sola vegada, sense oposar-se al pla hidrològic i acreditant els perjudicis.

Els 50 anys per a abastament de població i els 25 per a la resta que dona el temari (apartat 17.4.4) són a l'article 34.1 de la normativa del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, aprovat pel Decret 91/2023; aquest article no diu «en favor de les entitats locals». A més, des del Decret llei 22/2025 hi ha una regla que el temari no recull: les concessions per a emmagatzematge hidràulic d'energia amb centrals hidroelèctriques reversibles tenen un màxim de 50 anys, ampliables a 75 quan sigui imprescindible per amortitzar les obres.

El temari (apartat 17.4.7) defineix la contaminació en relació amb els usos posteriors o amb la funció ecològica. L'article 93 del text refós de la Llei d'aigües no ho diu així: parla d'una alteració perjudicial de la qualitat de l'aigua en relació amb els usos posteriors, amb la salut humana o amb els ecosistemes aquàtics o terrestres directament associats als aquàtics; que causi danys als béns, i que deteriori o dificulti el gaudi i els usos del medi ambient.

El temari (apartat 17.4.10) diu que les administracions hidràuliques faran un inventari amb les zones humides existents i les superfícies que en puguin recuperar la condició. El Reial decret 665/2023 va reescriure l'article 276 del Reglament: la delimitació es coordina amb l'Inventari Espanyol de Zones Humides, al qual els organismes de conca aporten la informació necessària. A les zones humides que no són domini públic hidràulic s'aplica la normativa ambiental específica (article 279.2).

El temari (apartats 17.4.11.1 i 17.4.11.2) separa tres conductes: l'ús comú especial sense declaració responsable i la inexactitud o omissió, com a lleus, i la falsedat, com a menys greu. El Reial decret 1085/2024 ho va canviar a l'octubre de 2024. Avui hi ha un sol tipus, que es gradua pel dany: la no presentació de la declaració, la inexactitud o omissió essencial i l'incompliment de les seves previsions són infracció lleu si els danys no superen els 3.000 euros, i menys greu si van de 3.000,01 a 15.000 euros. El Reglament ja no gradua la falsedat com a menys greu per a qui declara, tot i que el text refós de la Llei d'aigües la segueix llistant com a infracció (article 116.3.j).

El temari (apartat 17.4.11) diu que el Decret legislatiu 3/2003 només preveu infraccions de sanejament. Avui també en té per incomplir el pla de sequera (article 29 bis). I l'apartat 17.4.11.4 simplifica qui sanciona a les conques internes: segons l'article 9.7, les lleus i menys greus les sanciona la direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua; les greus, la direcció si la multa no excedeix el 50% de l'import màxim i, si no, la conselleria competent en medi ambient; les molt greus, el Govern de la Generalitat.

El temari (apartat 18.5.9) diu que les proporcions de les basses noves (altura i diàmetre, 1:4 o superior en planta circular; altura i superfície, 1:5 o superior en la resta) s'apliquen quan donen una fondària superior a 3 metres. És al revés. L'Ordre ARP/187/2020 va modificar l'annex 2.2 del Decret 153/2019 i avui diu que aquests valors NO s'apliquen en cas que donin lloc a una fondària de l'emmagatzematge superior a 3 metres. El motiu que dona l'Ordre és que les basses de més de 3 metres comporten riscos importants de seguretat i costos més alts de construcció i de bombament.

Els llindars que dona el temari (apartat 18.4.4: formigó 80 t, maons, teules i ceràmics 40 t, metall 2 t, fusta i vidre 1 t, plàstic i paper i cartró 0,5 t) són de l'article 12.1.c del Decret 89/2010, que segueix vigent, però ja no expliquen tota la regla. Des de l'1 de juliol de 2022, l'article 30.2 de la Llei 7/2022 obliga a classificar els residus de construcció i demolició no perillosos, com a mínim, en fusta, fraccions minerals (formigó, maons, rajoles, ceràmica i pedra), metalls, vidre, plàstic i guix, i no posa cap quantitat mínima. També s'han de classificar els elements que es puguin reutilitzar, com teules, sanitaris o elements estructurals. La classificació es fa preferentment on es generen els residus.

El temari (apartat 18.1.9) diu que la fitxa de destinació comporta un pla d'adobat i la responsabilitat del productor i del propietari dels terrenys. El Decret 93/1999 no ho diu així. La fitxa té per objecte reconèixer que el residu és apte per ser aplicat en un determinat sòl, per a un ús agrícola o en profit de l'ecologia (article 22). El productor o posseïdor i el destinatari en són responsables solidaris, i el destinatari és qui POSSEEIX els terrenys, sigui o no el propietari (article 27.1). La fitxa es presenta amb el pla de gestió del residu (article 27.4).

El temari (apartat 18.1.10) diu que només es tramiten fitxes de destinació si les parcel·les no són pròpies. El Decret 198/2015 no mira la propietat, sinó qui gestiona els terrenys. Hi ha declaració responsable si l'aplicació es fa exclusivament en terrenys de cultiu gestionats pel celler o l'almàssera o pels seus socis (article 4.2.a). En la resta de supòsits cal autorització (article 4.2.b), amb la documentació de control de residus pertinent (article 6.1).

El temari (apartat 18.1.12) dona una sola definició per a agents i negociants: qui organitza la valorització o l'eliminació de residus per encàrrec de tercers. Aquesta és només la de l'agent. El negociant és qui actua per compte propi en la compra i posterior venda de residus. En tots dos casos s'hi inclouen els qui no prenen possessió física dels residus (article 2.c i 2.s de la Llei 7/2022).

El temari (apartat 18.1.13) diu que qui transporta residus perillosos ha de constituir una fiança i subscriure una pòlissa de responsabilitat civil. La fiança es manté, però l'article 23.5.c de la Llei 7/2022 admet dues vies per cobrir la responsabilitat: subscriure una assegurança o constituir una garantia financera equivalent.

El temari (apartat 18.2.4) atribueix a l'annex II del Reial decret 265/2021 les onze condicions tècniques de les instal·lacions que enumera. Aquella llista (tanca perimetral opaca, piles de tres unitats com a màxim, desarenador…) és de l'annex del Decret 217/1999. L'annex II del Reial decret té uns requisits propis, sense perjudici dels addicionals que pugui imposar cada comunitat autònoma: per exemple, paviment impermeable, zones cobertes per a la descontaminació, zones per als pneumàtics usats amb mesures contra incendis, i la zona de vehicles descontaminats tancada en tot el perímetre.

El temari (apartat 18.5.23) diu que les distàncies de l'annex 8 del Decret 153/2019 no s'apliquen a les explotacions d'autoconsum. L'excepció és només per a les distàncies respecte a explotacions ramaderes (100 metres en general; 300 i 200 en casos concrets). L'annex diu expressament que «també cal respectar» les del quadre que ve a continuació, i les dels cursos d'aigua són a l'annex 8.2.

El temari (apartat 18.3.1) diu que el Reial decret 265/2021 obliga a retirar els pneumàtics en les operacions de descontaminació. Aquell Reial decret no els posa entre la descontaminació (annex IV.1), sinó entre les operacions per fomentar la reutilització i el reciclatge, i només si no es retiren en la fragmentació (annex IV.2.c). Una altra cosa és el Decret 217/1999, article 2.g, que sí que els inclou en la descontaminació: el temari reprodueix aquesta llista a l'apartat 18.2.2. Els pneumàtics que el vehicle porta de sèrie es gestionen segons el Reial decret 265/2021, un cop desmuntats al centre de tractament (article 2.h del Reial decret 712/2025).

El temari (apartat 18.1.6) lliga l'autorització ambiental a tot l'annex I de la Llei 20/2009. Només hi van els annexos I.1 i I.2 (article 7.1.a). L'annex I.3 té un règim diferent: declaració d'impacte ambiental amb una autorització substantiva (article 7.1.b).

Tot l'apartat 18.3 del temari descansa en el Reial decret 1619/2005, derogat des de l'agost del 2025 pel Reial decret 712/2025. Aquí no canvia un detall: canvien el nom del residu i tot el circuit que el temari explica.

EL CONCEPTE. El temari parla de PNEUMÀTICS FORA D'ÚS (NFU). La norma vigent en diu pneumàtics AL FINAL DE LA SEVA VIDA ÚTIL (NFVU). No és només nomenclatura: és el terme que trobaràs a la norma i al qual s'hi refereix tot l'articulat.

EL SIG DESAPAREIX. El temari explica amb detall el sistema integrat de gestió (SIG) com l'entitat sense ànim de lucre formada pels productors que recull els pneumàtics de tots els punts de generació. La norma vigent ja no parteix d'aquesta figura: la substitueix pels SISTEMES INDIVIDUALS I COL·LECTIUS DE RESPONSABILITAT AMPLIADA DEL PRODUCTOR, amb el seu propi règim d'obligacions i garanties financeres (els individuals, amb comunicació prèvia; els col·lectius, amb autorització). Els SIG que existien tenien un any per adaptar-s'hi.

I AMB ELL, EL CIRCUIT DEL TALLER, que és la part més pràctica de l'apartat. El temari diu que el taller «està obligat a lliurar-los al productor», que és qui els recollia a través del SIG. Avui el taller, que la norma considera productor de pneumàtics al final de la seva vida útil, ha d'assegurar-se que es gestionen bé per una d'aquestes tres vies: lliurar-los als gestors de residus amb qui tingui acords, sense fer-hi cap operació de selecció, classificació prèvia ni venda; encarregar-ne el tractament pel seu compte a un gestor autoritzat, quan els pneumàtics no estiguin emparats per la responsabilitat ampliada del seu productor; o tractar-los ell mateix, i llavors ha de complir les obligacions que la norma imposa als gestors. Lliurar-los «al productor» ja no és la resposta.

I TRES CANVIS MÉS. El temari diu que es prohibeix eliminar pneumàtics trossejats en dipòsits controlats des del juliol del 2006: avui està prohibit dipositar-los en abocador sigui com sigui, llevat dels que s'hi fan servir com a elements de protecció i enginyeria (article 20.2). Els pneumàtics que es puguin preparar per a la reutilització o reciclar ja no es poden incinerar, amb valorització energètica o sense (article 20.1). I a més dels de bicicleta, queden fora de la norma els pneumàtics de categories no incloses a l'annex I.2.b, que s'han de gestionar igualment segons la jerarquia de residus (article 3.1).

El Decret 217/1999, article 2.b, conserva una definició de vehicle abandonat que remet al RDL 339/1990 en la redacció de la Llei 11/1999: dipòsit després de la retirada de la via pública durant més de dos mesos, o estacionament de més d'un mes al mateix lloc amb desperfectes que impedeixin desplaçar-se pels propis mitjans o sense matrícula.

Per ordenar el trasllat a un Centre Autoritzat de Tractament, s'aplica l'article 106 del RDL 6/2015. Hi ha tres supòsits: immobilització o retirada i dipòsit administratiu de més de dos mesos sense al·legacions del titular; estacionament de més d'un mes amb els desperfectes indicats o sense matrícula; o vehicle recollit en un recinte privat per avaria o accident que el titular no retira en dos mesos.

Abans d'ordenar el trasllat, l'Administració ha de requerir el titular, advertint-lo que, si no retira el vehicle en un mes, es traslladarà al centre. En el cas del recinte privat, el responsable ha de demanar autorització a la Prefectura Provincial de Trànsit i acreditar que ha demanat al titular la retirada. El tercer supòsit i el requeriment ja figuraven a l'article 86 del text anterior, afegit per la Llei 18/2009: no són novetats introduïdes el 2015.

El temari (apartat 19.2) diu que les extraccions al domini públic hidràulic es regeixen en aplicació de la Llei 29/1985, d'aigües. Aquesta llei està derogada sencera pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el text refós de la Llei d'aigües i que el mateix temari cita a la normativa de referència. El Reglament del domini públic hidràulic (Reial decret 849/1986) continua vigent.

El temari (apartat 19.3) diu que la investigació i l'aprofitament dels minerals radioactius es regulen per la seva pròpia normativa. L'article 1.3 de la Llei 22/1973 diu que es regeixen per la Llei de mines en tot allò que la normativa d'energia nuclear no estableixi específicament. Els únics que queden fora de la Llei de mines són els hidrocarburs líquids i gasosos (article 1.2).

Com a regla general, no es permet extreure àrids de les lleres (article 76.1 del Reglament del domini públic hidràulic): l'excepció exigeix estudis que justifiquin que no empitjora l'estat hidromorfològic i que l'extracció és compatible amb conservar el domini públic hidràulic i el bon estat de l'aigua. A més, el temari (apartat 19.7.2) exceptua de la fiança les extraccions inferiors a 500 m³. El règim vigent ja no ho fa: cal constituir, abans dels treballs, una fiança o aval igual al cànon, amb un mínim de 3.000 euros (article 76.7).

El temari (apartats 19.2 i 19.6) diu que la Llei 21/2013 classifica les activitats mineres a l'annex I. L'annex I només hi posa les explotacions en què es dona alguna de les circumstàncies que enumera, com ara superar les 25 hectàrees afectades. A Catalunya, qui les sotmet totes a declaració d'impacte ambiental és l'article 32.2 de la Llei 20/2009.

El temari (apartat 19.6) diu que la declaració perd la vigència llevat que el promotor hagi sol·licitat i obtingut prèviament la pròrroga. L'article 43 de la Llei 21/2013 demana que se sol·liciti abans que acabin els quatre anys. La sol·licitud suspèn aquest termini i, si l'òrgan ambiental acorda la pròrroga, la vigència s'amplia dos anys més. Si en tres mesos no ha resolt, s'entén desestimada.

El temari (apartat 19.14) dona com a mínim de la fiança 2.404 euros més un percentatge d'IPC per hectàrea. L'article 8.2 de la Llei 12/1981 fixa quatre-centes mil pessetes per hectàrea, que són 2.404 euros, sense IPC. L'IPC s'aplica a la revisió anual de la fiança (article 8.3 ter) i als imports de l'article 2 del Decret 202/1994.

El temari (apartat 19.15) atribueix la suspensió provisional dels treballs al departament de mines i al de medi ambient. L'article 10.5 de la Llei 12/1981 la dona al secretari o la secretària competent en matèria de protecció d'espais naturals afectats per activitats extractives, en els casos d'urgència en què perilli la protecció del medi ambient, fins que es prenguin les mesures adients.

El temari dona com a òrgan ambiental el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Des del Decret 133/2024 aquest departament no existeix: la qualitat ambiental correspon al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. El departament competent en mines continua sent el d'Empresa i Treball.

La classificació del temari (apartat 19.4) és incompleta en dos punts. La secció B inclou també les estructures subterrànies. I a la secció D, els altres recursos d'interès energètic hi entren quan el Govern acorda incloure'ls.

El temari diu que el Cos d'Agents Rurals participa «en els grups d'intervenció d'Ordre i Logístic» de l'INUNCAT i llista tres fases del Pla. La revisió aprovada per l'Acord GOV/65/2026, de 24 de març, canvia les dues coses. GRUPS: el segon grup es diu ara Grup d'Atenció i Logístic, i el Cos d'Agents Rurals hi consta juntament amb el Grup d'Ordre — però NO forma part del Grup d'Intervenció, que integren els Bombers de la Generalitat, els bombers de Barcelona, els Pompièrs Emergéncies d'Aran i mitjans d'empresa privada. Compte amb la redacció del temari, que en dir-ne «grups d'intervenció» convida a confondre-ho. FASES: el Pla en té ara quatre, prealerta, alerta, emergència i rehabilitació; el temari s'atura a l'emergència. La fase de rehabilitació és la que la Norma Bàsica de Protecció Civil anomena de recuperació, per al restabliment urgent dels serveis bàsics.

ACTIVACIÓ: els criteris de prealerta i alerta del temari tampoc no s'apliquen. Ara no compta si l'SMP és a curt o a molt curt termini, sinó el risc dinàmic de cada municipi. SMP de grau 1 de llindar 3-horari, SMP de grau 2 a qualsevol municipi i SMP de grau 3 en municipis de risc moderat i baix donen prealerta. SMP de grau 3 en municipis de risc alt i molt alt i SMP de graus 4, 5 o 6 a qualsevol municipi donen alerta.

El temari cita l'Acord GOV/126/2014, però la revisió vigent del NEUCAT és la de l'Acord GOV/207/2023, de 10 d'octubre. GRUPS: el Cos d'Agents Rurals és al Consell Assessor, al Comitè Tècnic de Seguiment del Risc i als grups d'Atenció i Logístic, d'Intervenció i d'Ordre; el temari només parla d'Ordre i Logístic. PREALERTA: la declara un avís de perill SMP que situï una o més comarques en risc moderat; el preavís de l'SMC, que és el que diu el temari, ara no forma part de l'operativa del Pla. ALERTA: una o més comarques en risc alt, o afectacions puntuals o lleus per la neu. EMERGÈNCIA: afectacions importants a la xarxa viària o ferroviària, als serveis bàsics o a la població; amb risc extrem, la direcció del Pla valora si activa en alerta o en emergència. L'activació es fa per a tot Catalunya.

El temari descriu el PROCICAT anterior a la revisió de l'Acord GOV/114/2022, de 31 de maig. El Grup Logístic ara és el Grup d'Atenció i Logístic, i el coordina un representant de la Direcció General de Protecció Civil. Els riscos de la llista passen de 23 a 26: hi entren les esllavissades, la distribució de béns i serveis bàsics, les necessitats extraordinàries d'atenció a les persones i les crisis migratòries, i en surten els riscos radiològics. Entre les mesures de protecció, hi ha l'atenció a la població afectada. Al Grup d'Ordre, el text vigent posa «dins de les seves possibilitats» a la Policia Local, no als Agents Rurals. Els plans d'actuació són tres, no quatre. I l'informe favorable de la Comissió de Protecció Civil consta el 22 de febrer de 1994, no el 22 de desembre.

El temari defineix la Norma Bàsica de Protecció Civil com l'aprovada pel Reial decret 407/1992 i en cita el capítol II per explicar els plans especials i els territorials. Aquella norma bàsica està derogada: la vigent és la que va aprovar el Reial decret 524/2023, de 20 de juny.

ELS TIPUS DE PLA passen de tres a QUATRE. La norma vigent (article 8) llista el Pla Estatal General, els plans territorials, els especials i els d'autoprotecció. El Pla Estatal General (PLEGEM) no existia: és l'instrument marc de planificació del Sistema Nacional de Protecció Civil, i s'hi integren els plans estatals especials i els plans territorials de les comunitats autònomes.

ELS RISCOS AMB PLA ESPECIAL ja no són una llista dins de l'articulat sinó un CATÀLEG a l'annex, i el contingut no coincideix amb el que llegeixes al temari. Els deu del catàleg vigent són: inundacions, terratrèmols, maremots, riscos volcànics, fenòmens meteorològics adversos, incendis forestals, accidents en instal·lacions o processos en què s'utilitzin o s'emmagatzemin substàncies químiques, biològiques, nuclears o radioactives, accidents d'aviació civil, accidents en el transport de mercaderies perilloses i risc bèl·lic. Comparat amb la llista del 1992 que cita el temari, hi entren tres riscos nous —maremots, fenòmens meteorològics adversos i accidents d'aviació civil—, les emergències nuclears queden absorbides dins del risc d'accidents amb substàncies químiques, biològiques, nuclears o radioactives, i les «situacions bèl·liques» passen a dir-se risc bèl·lic.

I apareix una figura que abans no hi era: els plans per a riscos que NO són al catàleg (article 13) no es diuen plans especials sinó protocols, procediments d'actuació, plans sectorials o plans específics, i s'han d'adaptar igualment a la Norma Bàsica.

Compte amb una cosa, però, perquè no cau tot l'apartat: el que ha canviat és la norma bàsica ESTATAL. La definició que el temari pren de la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya —plans territorials a l'article 17 i especials a l'article 18, aquests declarats d'interès de Catalunya— no és el que aquest canvi toca. El que has de deixar d'estudiar de la norma del 1992 és la seva meitat estatal.

El temari diu que el Cos d'Agents Rurals participa «en els grups d'intervenció d'Ordre i del VENTCAT», una frase que no s'entén. El Pla el posa en dos grups: el Grup d'Intervenció i el Grup d'Ordre.

La Llei 11/2026, de 9 de juliol, article 51.2 i 51.4, estableix el règim següent.

Els municipis de més de 20.000 habitants i els que, sense arribar a aquesta població, han d’elaborar un pla d’actuació municipal per riscos especials d’acord amb l’article 18 han d’elaborar i aprovar plans bàsics d’emergència municipal. Els aprova el ple, amb informació pública i informe previ de la comissió municipal de protecció civil, si n’hi ha, i els homologa la Comissió de Protecció Civil de Catalunya. Per als municipis de menys de 20.000 habitants, l’article 20.3 ordena determinar per reglament un model de planificació simplificat, tant per al pla territorial com per als plans d’actuació per riscos especials. És un mandat de desenvolupament reglamentari: aquest precepte no estableix encara el model simplificat.

L'article 51 de la Llei 11/2026 també dona nova redacció a altres preceptes. Article 15.3: per homologar un pla cal que incorpori l'estructura dels continguts mínims, els riscos d'acord amb el Mapa de protecció civil, les emergències que es poden produir, els avisos a les autoritats, els procediments de resposta i les dades de contacte, i que l'hagi elaborat la persona o l'ens competent. Article 20.1.h: els nivells d'aplicació del pla es corresponen amb situacions d'alerta i d'emergència. Article 46.3: funcions de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, entre les quals homologar els plans d'autoprotecció i els municipals i supramunicipals que li corresponguin.

La introducció d'aquest tema diu que Catalunya té «42 comarques». L'apartat 21.3 explica la creació de «la comarca número 43, el Lluçanès». Si una pregunta et demana el recompte, la resposta és 43: així ho va preguntar l'examen de la convocatòria 01/23.

ELS MUNICIPIS. El temari en dona nou, i en són vuit. La Llei 7/2023, del 10 de maig, va crear la comarca amb nou, però permetia a Sant Feliu Sasserra tornar a la seva comarca (disposició final primera). El Ple ho va acordar el 29 de juny de 2023 i el municipi és al Bages (Resolució PRE/2630/2023, DOGC 8962, de 20 de juliol). El Lluçanès són Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt. La capital és Prats de Lluçanès.

EL CONSELL COMARCAL. S'ha de constituir després de les eleccions municipals del 2027 (disposició addicional primera). Comarca creada i consell constituït no són el mateix.

LES DUES ÚLTIMES. El Moianès és la 42a (Llei 4/2015, del 23 d'abril, amb efectes de l'1 de maig de 2015); el Lluçanès, la 43a. Les dues són a la vegueria de la Catalunya Central.

L'ARAN. El recompte de 43 inclou l'Aran, tot i que la Llei 1/2015, del 5 de febrer, diu que les denominacions comarca i consell comarcal no li són aplicables (disposició addicional segona): és una entitat territorial singular.

LES HECTÀREES. L'apartat 21.1 diu 32.108 km² (3.210.108 ha). Un km² són 100 ha, o sia que 32.108 km² són 3.210.800 ha. La xifra en km² és la bona.

EL PES DE L'ÀMBIT METROPOLITÀ. L'apartat 21.4.5 diu que l'àmbit metropolità, «amb quasi cinc milions de persones», concentra «més del 67%» de la població. Amb les dades de la taula del mateix apartat (Idescat, 2022), són 4.938.404 persones de 7.792.611: el 63,37%.

La Llei 7/2025, de 30 de juliol, segrega Aiguafreda del Vallès Oriental i l’agrega a Osona; passa de la vegueria de Barcelona a la de la Catalunya Central. El canvi té efectes des de l’1 d’agost de 2025. La DA tercera manté la vinculació sanitària amb l’àrea bàsica de salut de la Garriga, el Consorci Hospitalari de Granollers i la regió sanitària Metropolitana Nord.

L'apartat 21.4.6.10 diu que el sistema «només s'aplica» a la xarxa bàsica de la Generalitat. El Decret 261/1999 codifica totes les carreteres no reservades a l'Estat: la lletra diu qui n'és titular (C, Generalitat; B, GI, L i T, diputacions) i el nombre de xifres, la xarxa (dues, bàsica; tres, comarcal; quatre, local). La C amb dues xifres és la xarxa bàsica de la Generalitat.

L'apartat 21.3 diu «vegueria Central». El nom de la Llei 30/2010 (article 9.c) és vegueria de la Catalunya Central, i els vuit municipis de l'Anoia que hi pertanyen són Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana.